La targeta Rosa
Mai no m'havia aturat a pensar quin és el moment precís en què una persona es considera vella o, millor dit, gran, com se sol dir ara per suavitzar la cosa. Servidora, anava tirant sense pensar-hi gaire. Però, des de la setmana passada i, gràcies al bon quefer de l'Ajuntament de Barcelona, ja no hi valen pegats: definitivament som una vella. Tots ens hem anat fent grans, però mai no m'hauria pensant que m'ho notificassin per escrit. Sí, senyors, el que senten: l'Ajuntament, mitjançant una carta molt amable, m'honora amb la concessió d'una targeta el lema de la qual és: «Amb la Targeta Rosa arribarà més lluny» i sense jo haver-la sol·licitada! Segons diuen, aquesta gràcia es concedeix en tres supòsits: a les persones grans, gent amb disminucions o que disposin de pocs recursos econòmics. Analitzant la situació, supòs que jo entr dins la primera categoria. No crec que un ull de poll endèmic i un projecte de galindó puguin considerar-se disminucions. I respecte a la tercera condició puc dir que, encara que no vagi massa grassa, no estic en situació d'anar a captar al portal de l'església. Així que no em queda altre remei que acceptar que ja som una senyora gran.
També a Opinió
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- La ‘germana’ sahrauí de Galmés
- Rebutgen indemnitzar amb 300.000 euros una dona que va patir seqüeles després de ser operada a l'Hospital de Manacor
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.