És curiós veure com els responsables de la gestió cultural
d'aquesta comunitat desaprofiten les ocasions més importants per
mostrar a la resta de la humanitat civilitzada les excel·lències de
la nostra cultura. Un cop més la Frankfurt Book Fair, com fa cada
any, convida un país o una cultura per mostrar les seves diverses
manifestacions des que acaba l'edició anterior fins que acaba
l'edició de l'any que has estat convidat.
La gestió de l'esdeveniment té la paternitat de l'avui president
de l'Obra Social de Caixa Catalunya, l'escriptor Àlex Sussanna, els
presidents Pujol i Matas es varen comprometre a dur a terme aquesta
iniciativa i després d'uns desencontres a Guadalajara (Mèxic) es va
tornar a retrobar el punt d'encontre a pesar que certs PAD de la
nostra UIB varen posar tot tipus de
traves en la conxorxa de les autoritats catalanes del ram que
havien nascut a algun poble del centre de l'illa de Mallorca. Un
cop signat l'acord, els illencs, tard i malament, no hi eren:
primera discrepància logística. ERA UNA COMUNITAT AUTÒNOMA LA
CONVIDADA O UNA CULTURA?
Una qüestió apriorística: la Frankfurt Book Fair (Buch Messe
pels alemanys) és una fira d'editors on es venen i es compren drets
i on s'ha de dur un producte venal interessant per als que van a
comprar, si no és així no cal anar-hi.
Els acords entre l'IRL i l'IEB varen fructificar en una comissió
mixta, que no paritària, que va treballar per fer un esborrany de
conveni entre ambdues entitats. Gabriel Janer Manila com a titular
i Antoni Planas com a suplent foren les persones que representaven
les illes i, segons fonts del mateix IEB, es va plasmar que les
illes tindrien 68 metres quadrats per fer i desfer dins un cert
ordre.
Arriba a ciutat el nou responsable de l'IRL, amb un conveni sota
el braç totalment diferent del que s'havia negociat i amb el
silenci dels anyells o dels interessats, el que s'ha denominat en
els ambients culturals el pacte dels catedràtics "un mai s'acaba
d'aclarir on acaba la covardia i on comença la traïció" i,
consegüentment, es va signar no un conveni elaborat per dues parts,
sinó un conveni d'adhesió que afavoria clarament una de les parts,
la que més s'ha implicat a demostrar que estima la seva cultura. El
perquè d'aquest canvi l'hauríem de demanar al marit de Lady
Mcbeth.
El resultat de tot això és cinc metres quadrats per mostrar la
producció literària de la nostra comunitat autònoma. No sé si és el
que ens mereixem, però certes famílies estan dins les nòmines
d'escriptors que aniran a Frankfurt. Per què si no es varen fer
tantes potadetes quan certa multipremiada no apareixia a les
llistes? És possible que aquest fos el motiu d'aquest canvi de
conveni?
La Buchmesse no és més que una mostra de vendes on els negocis
es tanquen a altes hores de la matinada al Frankfurter Hoff, hotel
on acaben tots els integrants de la fira més gats que una altra
cosa. Però l'opció de mostrar la nostra cultura en majúscules
començava quan va acabar la fira del 2006 i fins al començament de
la fira del 2007, cosa que sí han entès els catalans, mirant la
pàgina web de l'IRL.
Traduir obres dels responsables d'institucions culturals en
primer lloc és en principi barroer, però observant certes
entrevistes dels darrers dies el que compta és l'euro; com deia
Woody Allen, agafa els diners i corre. Hem perdut una gran ocasió
de mostrar la nostra cultura, el folklore, la pintura, la música i
la gran gastronomia que aquestes petites illes de la Mediterrània
poden oferir a la resta del món, i en aquesta ocasió la Frankfurter
Buchmesse era un excel·lent aparador.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.