La vergonyosa tradició espanyola de torturar animals

L'« honorable» cavallista que dóna mort al pobre animal és considerat un «heroi» per la població del lloc.
Idò una vegada més la salvatjada de toturar un pobre animal es considera cultura, tradició i art i els antitaurins que s'hi varen personar com a acte de protesta varen haver de suportar els insults de la resta dels participants.

Támbé es considerava tradició i cultura llançar cristians als lleons en els circs romans, comerciar amb esclaus i apallissar els insurgents, i igualment necessari cremar en fogueres els heretges, les dones amb sospites d'actes de bruixeria fins i tot cremar, també, les dones que reivindicaven els seus drets laborals a les fàbriques, i actualment, en altres països, fins i tot és cultura i necessitat mutilar els genitals a les al·lotes, etc...

Senyors, som al segle XXI, l'era de les tecnologias, dels avenços, del progrés i de les democràcies, dels drets dels col·lectius i de la igualtat de tracte, Com és possible que un acte semblant sigui considerat com a cultura? Que ni tan sols no es pugui preveure la possibilitat de la seva abolició com s'han aconseguit abolir-ne tantes i tantes altres tradicions salvatges i injustes?

Com a amant dels animals i defensora activa dels seus drets, pel meu costat seguiré intentant conscienciar la població i, potser, algun dia amb l'esforç de tots aconseguirem que Espanya sigui tan civilitzada com es mereix i un exemple pel respecte als animals.

I per als seguidors de la festa dels toros i dels espectacles similars, només voldria dir-los que als senyors de l'inquisició també els semblava molt sana i necessària la seva feina, el mateix que els cèsars de Roma a l'hora de castigar els cristians a ser devorats pels lleons.Per sort, aquestes «tradicions» s'han pogut erradicar.

Carmen Rojas Matas.
Societat Protectora d'Animals i Plantes de Mallorca.