El nostre temps i la nostra societat a nivell polític, entre d'altres coses, es caracteritza per una certa esquizofrènia. La democràcia i el règim de llibertats que tant valoram i estimam es fonamenta sobre un instrument, els partits polítics, que és rebutjat i ignorat per una gran part de la societat. Qualsevol esforç que es faci per rompre aquest desequilibri ha de ser encoratjat. Avui, dijous, a les vuit de l'horabaixa a una de les cases de tots, al Parlament de les Illes Balears, es presentarà el llibre Els Estatuts dels partits polítics espanyols, del qual són autors dos eminents professors de la nostra universitat, Joan Oliver i Vicenç Calafell. Aquest llibre ens pretén posar a l'abast els estatuts dels diferents partits polítics amb representació al Congrés i al Senat de Madrid. Els estatuts són les normes internes dels partits, és on trobam les regles del seu funcionament així com les finalitats essencials que persegueixen. Molt sovint, l'elector o el futur afiliat una de les coses que vol consultar són els estatuts del partit de les seves simpaties o dels seus odis, el que succeeix és que aquesta consulta de vegades no és fàcil, la seva accessibilitat pot ser més complicada del que semblaria lògic a primera vista, d'aquí l'encert de l'obra que es presenta. A més a més, el llibre que comentam té un estudi preliminar que ens introdueix al món dels partits. Aquest estudi preliminar és una condensació de les mínimes coses que qualsevol ciutadà hauria de saber si realment creu en una vida col·lectiva compromesa i solidària, en una vida comuna feta des de la informació i el coneixement. L'estudi comença amb unes reflexions que per òbvies no deixen de ser de reiteració necessària atesa l'opinió majoritària que tots percebem al carrer. Així se'ns recorda que els partits són els únics vehicles coneguts fins avui perquè els ciutadans puguin participar en el poder de forma lliure i plural, només per ofuscació o dol es pot sostenir la possibilitat de la democràcia sense partits polítics, la democràcia necessàriament i inevitablement requereix dels partis. Ja sé que els partits no són cap eina perfecta. Contràriament presenten defectes que haurien de centrar la nostra atenció i no la nostra indiferència: el seu finançament, la seva tendència a l'oligarquia ... Els darrers anys, i des d'un punt de vista tècnic, un dels aspectes que més controvèrsia ha generat ha estat el de la il·legalització dels partits. La modificació legal i tot el procés que es va desencadenar presenta ombres fosques que hauríem de menester molt de llum, aire fresc i rigor jurídic. El volum dels constitucionalistes Oliver i Calafell només tracta la il·legalització de manera molt superficial, certament no és l'objecte de l'obra i, en conseqüència, aquesta anàlisi col·lateral és normal i previsible, de totes formes és un dels temes sobre els quals s'haurà d'aprofundir si realment no volem continuar en una democràcia de baixa qualitat. L'estudi preliminar, tanmateix, no es queda només en la teoria més abstracta sobre la democràcia representativa, sinó que entra a comentar esquemàticament cada una de les forces polítiques concretes que duen a la pràctica la teoria, ja que al final el llibre ens ofereix els estatuts de partits específics i determinats. En aquest aspecte el llibre que comentam ens demostra la pluralitat dels partits existents i, per tant, constata implícitament el caràcter proporcional del sistema espanyol, cosa que s'oblida amb massa freqüència per aquells que tot ho volen reduir a PSOE i PP. Una pluralitat, cal dir-ho, íntimament relacionada amb la plurinacionalitat, valgui la redundància, de l'estat espanyol. Trobam, per tant, una aproximació a la història i a la ideologia de totes les associacions polítiques que conformen l'arc parlamentari. En definitiva, una obra que ve a demostrar un pic més que dins la nostra universitat tenim persones preparades amb escreix que produeixen treballs científics que les Illes Balears hauríem de saber aprofitar per pujar el nivell del debat polític i el nivell del debat de les idees. Aquest sí que és un repte important per construir un futur sòlid: intentar que els debats intel·lectuals no romanguin en la total indiferència.