El funcionari Txítxikov, protagonista de Les ànimes mortes, de Gógol, tengué molts de problemes al llarg de la seva vida ocasionats per l'amor als doblers que quedaven engrunats en la maquinària burocràtica estatal. Quan les coses anaven de tort, quan es veia desposseït dels seus càrrecs, es lamentava pel que en deia «patir per la veritat en el servei de l'Estat». En aquesta novel·la se li atribueix falsament una operació magnífica: havent falsificat una enorme quantitat de bitllets de banc i avisat que la policia irrompria a casa seva l'endemà al matí, aprofità la nit per convertir en autèntics els bitllets falsos, de manera que no hi hagués proves de res de punible en la seva acció. Podien ser autentificats els bitllets falsos? No, els bitllets no foren autentificats, sinó doblement falsificats, perquè ja sabem que eren falsos. Servidor he tengut una sensació molt semblant quan he llegit en els diaris que la presidenta del Consell Insular de Mallorca, senyora Francina Armengol, en el discurs de la Diada va reivindicar el federalisme, que és un bitllet que, posat en circulació per Maragall, va ser declarat fals per Zapatero. Qui més qui menys suposàvem que, amb Zapatero a la Moncloa, Montilla al pati dels Tarongers, Antich pel Consolat de Mar i José Blanco al telèfon, ningú del PSOE no tornaria a parlar de federalisme, el gran fiasco del socialisme espanyol, modern i tal. Ho suposàvem perquè és de sentit comú que en aquestes qüestions no s'ha d'anar a fer mal ni a emmetzinar les nafres antigues. La senyora Armengol toca saber que el terme que emprà, conscient que figuraria en tots els titulars, és un recurs de retòrica estantissa i una mica borda "perquè fa molt de mal", una glopada de fum destinada a... què? En fi, política de la dolenta, política de focs artificials, per entretenir, per distreure l'atenció, sense fonament ni perspectiva. Una persona com la presidenta del Consell, que tots tenim per un dels més destacats valors de la política illenca, no hauria d'adoptar el malabarisme semàntic com a procediment habitual per governar. Ja n'hem tengut a bastament, de política gestual i de coloraines, esperem que no s'encomani més encara. La seva petició al president Francesc Antich que elevi a Madrid l'esperit federalista que es devia respirar en el teatre Principal és, siguem piadosos, un sarcasme servit amb salsa d'ametles i pasta de fulls: el riure que haurà causat aquesta recomanació en el redol de la gent més o menys informada, ja us el podeu imaginar. Enmig de tanta confusió, ara només ens falta saber qui són els que, a judici de la senyora Armengol, s'amaguen darrere la muralla i que, ergo, seran derrotats. És una endevinalla? Hi ha premi a sortejar entre els acertants, potser un viatge a Tenerife? No acabaria de ser gaire atractiu.