Qui té por d'un referèndum?

Els exemples que han produït aquesta por provocada pels colonitzadors (encara que hi hagi colonitzats que siguin incapaços d'admetre-ho) es produeixen cada dia, encara que emergeixin de tard en tard en els diaris com el cas de la Guàrdia Civil, si ha ocorregut de la manera que s'ha contat: l'agent de porta envesteix una traductora de berber i àrab dient que no li parli en català, que li parli en cristià, que no parli rar i que fins que no parli en castellà no passarà; més tard, un capità diu a la mateixa persona que li pareix vergonyós que essent d'un altre país parli un idioma que no existeix i que uns quants s'han inventat, té la intenció d'insultar-la dient-li mora catalanista i que el català és el que més odien, especialment els que l'usen; repetesc, si aquest fet ha passat així, vol dir que això entra dins la seva formació habitual, que aquesta conducta, manera de ser i pensar és apresa i qualcú l'ensenya. Si això no mereix l'obertura d'expedient, suspensió de feina i destitució automàtica d'aquestes persones dels càrrecs que ocupen en aquesta Comunitat, en la qual el català és idioma oficial, és que aquí no hi ha ni ordre ni concert ni existeix la justícia, i només impera el domini dels colonitzadors. Que hagi de sortir un president d'una associació empresarial atacant el fet que es vulgui aplicar la Llei i instigar cap a la seva desobediència o cap a la desvalorització del Govern que la vol aplicar, que un «diari?» de lliure circulació per aquesta terra faci una enquesta per veure si s'ha de desobeir la Llei o no, això són característiques bàsiques d'un lloc on n'hi ha de molt poderosos que volen impedir que es puguin exercir els drets elementals dels ciutadans d'aquest país, perquè tenen por del que aquests puguin decidir si se senten lliures.

Això m'ha fet pensar en una entrevista feta als pares de Madeleine, la nina anglesa desapareguda a Portugal, en la qual la mare de la nina afirmava que era molt fàcil passar la frontera inexistent entre Espanya i Portugal, que era el mateix que ocorre entre Escòcia i Anglaterra. Això em va fer pensar en la impossibilitat existent que un espanyol es refereixi a la frontera entre Catalunya o Països Catalans i Espanya. La revolució industrial va començar a Anglaterra i va arribar a Espanya quasi dos segles tard, esperem que el referèndum pugui arribar el 2014 o abans.