Mira per on ja tenim una altra pel·lícula rodada en aquesta
comunitat institucionalment autònoma i que com totes sempre reclama
inversions a l'única comunitat autònoma, l'encapçalada pel tal
«sapatero», i de la qual tampoc no tenim cap còpia, entre altres
coses perquè ningú mai no s'ha preocupat d'aconseguir quan algú,
molts d'alguns, ve a rodar a les Illes. Hi ha un arxiu del so i de
la imatge, que tampoc no es preocupa. En aquest cas té coartada. Es
va rodar a Eivissa, també coneguda en la toponímia promocional com
Ibiza, i l'arxiu només s'encarrega de... ara no se m'acut res
Després amb els nous al poder municipal surt una senyora,
encarregada cultural, que el primer que diu és que vol fer una
filmoteca, i es pensa que es tracta de exhibir cinema. Quan en una
biblioteca venguin llibres a una filmoteca la seva feina serà
mostrar pel·lícules, encara que siguin de culte. Amb poques
paraules res mai no canvia. Sempre que veig , llegeixo o escolto un
polític que arriba a la gestió cultural enyor Damià Pons. Tampoc
això amb la nova fornada no ha canviat. Ni a l'ajuntament ni al
consell ni al govern. Sé que hauria d'haver anat en majúscules,
però el dits s'han negat a pitjar la tecla adient.
Però jo volia parlar de Caòtica Ana, una història amb es Vedrà
com a teló de fons, de Julio Medem, excepcional, com totes les
pel·lícules de Medem, que podran ser millors o pitjors, agradar més
o menys, però sempre excepcionals, és a dir, contra la norma. Ha
tornat a la ficció després de l'extraordinari «document/al» sobre
el país basc, per rendir homenatge a la seva germana, pintora, que
va morir en un accident de circulació quan anava a la inauguració
d'una exposició seva. Els quadres de Ana Medem són presents durant
tot el metratge, tota la resta és ficció i una declaració de
principis, des dels que condueixen a la creació, ja sigui
escrivint, fent cinema o pintant, fins a la societat mateixa que
imposa uns rols que difícilment permeten la transgressió, a no ser
que la transgressió sigui canibalitzada per l'ordre establert i
aleshores deixa de ser-ho, però aquesta és una altra història.
Medem parla d'una altra cosa, de moltes altres coses, per ventura
massa. A Caótica Ana hi ha tants elements, tantes relacions, tantes
situacions com personatges, fins al punt que probablement, fins i
tot la mateixa Ana, necessitarien una altra pel·lícula cadascun
d'ells. Per exemple, el de Charlotte Rampling, la mecenes, el pare
de Bebe " Lluís Homar, la mateixa Bebe, el pare d' Ana... I, és
clar, després hi ha la investigació, si es pot dir així, sobre la
hipnosi. Fins on arriba el subconscient?. Molt material que et va
atabalant. Segurament massa pel·lícula per un espectador tan magre.
Com deia Truffau, no es pot escriure d'una pel·lícula sense
haver-la vista al menys tres cops. Amb Medem tenia molta raó.
El club de los suicidas, de Roberto Santiago, es pot resumir en
un parell o tres de «gags» graciosos i una total i absoluta
incompetència per tractar un tema tan interessant i seriós com és
el suïcidi, sense un gram d'intel·ligència i demostrant un cop més
que Fernando Tejero només pot fer de Fernando Tejero i que
qualsevol dels seus companys d'aquesta pel·lícula se'l menja sense
haver de mastegar massa. Són històries de la televisió. No és la
caixa que sigui «tonta». A més, pretén retre homenatge a R.L.
Stevenson en versió comèdia negra. En tot cas, és una comèdia
dolenta. En aquest cas, sobrava espectador.
Per cert, m'agradaria parlar de teatre per dir que el teatre a
l'aire lliure ha estat impecable, sense erro possible. No és fàcil
no equivocar-se gens amb la programació de tot arreu. Hi ha coses
que tampoc mai no canvien.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.