No se salva ni l'aigua beneïda!

Un dia d'aquests i tafanejant per internet vaig veure que tots els líquids havien de passar per la mateixa purga, que no n'hi havia cap que tengués butla, ni tan sols l'aigua beneïda. Mal negoci, vaig pensar jo, per segons quins santuaris! I vaig recordar una estampa de la infantesa on la meva padrina va anar a Lourdes i va dur set catefes de marededeuetes plenes d'aigua per als fills, nores i parents més pròxims. Com poses això dins la maleta i ho embarques dins la bodega de l'avió? Quina garantia tenen els devots que una purissimeta d'aquestes no trenqui, literalment i perdonau la reiteració, aigües i els obsequiï amb una divinal micció l'equipatge? Clar, que ben mirat, en una societat laica i materialista com la que vivim, aquest fet podria ser un sinònim d'igualtat. I com és que, si això pot afectar les finances eclesiàstiques, la jerarquia no piula? No demana butla o moratòria? O és que només, les mitrades autoritats, piulen quan es tracta de mefistotelitzar el condó o l'educació per a la ciutadania? Parafrasejant allò d'aquí no paga ni déu, ben bé podem dir: aquí no se salva ni l'aigua beneïda!

Qui tampoc, suposadament, no es va salvar de les «normes de seguretat» va ser una professional de les llengües, la berber Saïda Saddouki, que quan va arribar a la caserna de Manuel Azaña i es va dirigir al guarda custodi amb una de les dues llengües oficials de la comunitat autònoma "On sou veus peperes que tant reclamau la llibertat lingüística? Com és que no se us ou?" i es va trobar amb la perplexitat que tots els aparells li van pitar, com si a la veu dugués metall, ¿o metralla?; bé, eren aparells metafòrics, ja em podeu entendre. I no la deixaren entrar sinó que a més a més l'obsequiaren amb una lliçó filològica de continguts tan elevats que més aviat semblava impròpia que fos proferida per un exemplar exemplificant de la Guàrdia Civil. I si no vols brou, tassa i mitja. I l'endemà torna-m'hi tornar-hi; i ara la lliçó impartida per un home amb tots els galons, com si fossin garantia de saviesa universal. Tampoc aquí no se salva ni l'aigua beneïda, tots a passar pel mateix sedàs siguis moro o cristià!

I parlant de sedassos. On l'han deixat els del PP, el sedasset? Potser els haurem de cantar allò del matarile-rile-rile, que segur que això ho entenen i ho deuen considerar una modalitat ben mallorquina? També, en comptes de sedassos, podríem parlar d'absurds... Ja ho deia dissabte passat, l'han emprès altra vegada amb la llengua; és la seva sacrossanta croada. Ara, davant la voluntat manifesta d'IB3 de voler complir l'Estatut d'Autonomia i la Llei de Normalització Lingüística, que a part o banda, deuen dir, aproximadament, que els poders públics impulsaran mitjans de comunicació per tal d'afavorir el procés de normalització lingüística... Idò ara resulta que ells comencen a escainar i diuen que voler fer passes per assolir aquest objectiu legislat és incomplir la llei que ho mana. Quina paradoxa! Tot per una qüestió de modalitats! Ja ho val! O és que en Bertín Osborne, que presenta un programa titulat el gran prix, i que l'emeten algunes autonòmiques, fa un enregistrament en totes les modalitats del castellà que es corresponen amb les autonomies i subautonomies que l'emeten? A més, que jo recordi, a IB3, a la IB3 pepera, hi havia professionals, quan ells comandaven, que parlaven en un accent no illenc, com és que no se'n queixaven? Però el fet més greu és que no es queixassin que la majoria de programes en horari punta fossin en castellà. Quina modalitat de llengua defensaven? Vaja, que s'hi facin saoreta amb una mica d'aigua de Lourdes...