Nostàlgia

Quan s'ha tingut el privilegi de néixer i medrar a deu minuts en bicicleta de la platja més propera "i no de qualsevol platja, sinó de platges com les de Migjorn i Cala Saona, a Formentera", ficar-se dins la mar ja mai més no serà sinó un acte de purificació. La connexió salada amb la natura és un bateig, aquest sí, sense retorn, una vacuna contra totes les involucions a què t'arrossega l'espècie humana i que amb el temps vas descobrint a glopades infectes. La transparència de l'aigua s'esdevé, immersió rere immersió, el mesurador de l'encert o el desencert en el camí escollit, el llindar en què sempre t'has d'aturar un instant per reflexionar sobre si has de travessar aquella porta o és millor recular. Ara, lluny d'aquell úter al qual tornes per sentir-te renéixer any rere any, és temps per a una conreada nostàlgia, que convé que t'agafi amb les reserves conformes. Avui és un dissabte tapat, sense massa plom, per tant, hem decidit que la purificació anirà per dins: destaparem un parell d'ampolles d'Albir 2006, un excel·lent vi blanc del Celler de la Muntanya de Muro d'Alcoi, a la comarca del Comtat, que si alguna vegada feis comptes visitar no dubteu de fer-ho des de la Vall de Gallinera, un espectacle que arriba al seu clímax en el temps de les cireres. Són dies de nostàlgies volgudament mesclades, de records encara tendres de les estades formenterenca i santapolenca, i que no volem veure pansir: treballam per retenir-los... Alimentant-los, literalment. Dedicarem, idò, la taula a la fruita de servar més valenciana: el vi alacantí acompanyarà un arròs melós de pinya de col i bacallà amb un bon sofregidet de nyora. Triam les viandes en el veí Mercat de l'Abaceria, a la Travessera de Gràcia, i de tornada a casa, a la farmàcia, agafam un tríptic que ens diu què fer en cas de picada de medusa. Per enlloc diu que si en el senalló no portes ni pinces, ni guants, ni gel, en última instància pots anar darrere d'una savina, pixar i aplicar l'orina damunt la cremor, que és una medicina gratuïta i us puc jurar que molt efectiva. L'escaparata em torna la llegenda de la meva samarreta: «Tinc nostàlgia de futur», que deia el gran cartellista valencià Josep Renau, que l'11 d'octubre es compliran 25 anys de la seva mort.