Diuen que la moneda va ser un dels invents clau pel
dsenvolupa-ment de la humanitat. Els doblers varen permetre
alliberar-se de la necessitat de trobar qualcú que, al mateix temps
que disposàs del que nosaltres volíem, també estàs interessat per
qualque cosa nostra. En disposar d'un sistema de pagament acceptat
per tothom, l'activitat comercial va guanyar comoditat i agilitat,
fet que va permetre'n un creixement exponencial i una gran millora
en les condicions de vida de la societat.
Tanmateix, la permuta ha seguit coexistint amb els doblers, anc
que sigui de manera residual. L'intercanvi de cromos repetits entre
dos infants que volen completar un àlbum en seria un exemple. Fa un
temps que observ encuriosit una nova manera d'intercanvi que s'ha
desenvolupat al meu poble d'ençà de la generalització de la
recollida selectiva. Una pràctica que, supòs, no deu ser exclusiva
de Campos i que deu funcionar a tots els municipis que tenen un
sistema de gestió de residus per l'estil.
Cada dia de la setmana, els matins, els campaners podem treure
al carrer un tipus de residu: un dia paper i cartró, un altre
vidre... El divendres és la data assenyalada per als objectes
voluminosos: electrodomèstics, somiers, bicicletes... Idò resulta
que molts d'aquests objectes que es deixen defora els divendres,
quan passa el camió de recollida, ja no els troba. I és que el que
per a una persona pot ser inservible, pot tenir utilitat per a una
altra. Divendres passat, sense anar més enfora, deixàrem un túrmix
vell i que ja no funcionava damunt la voravia. Dues hores després,
ja no hi era. El tècnic ens havia dit que no tenia cura i nosaltres
no hi vèiem cap ús alternatiu. Però es veu que qualcú va tenir
coratge d'arreglar-lo, o bé de fer-lo servir d'una altra manera que
a nosaltres no se'ns havia ocorregut.
Jo mateix, més d'una vegada, he recollit barres de fusta,
procedents sobretot de cuixeres d'un llit o d'un somier o del
bastiment d'una porta vella, que ja no servien al seu antic
propietari, però que a mi m'estalvia haver de comprar politxons per
fer créixer ben drets els arbres que sembr a foravila. Crec que
fins i tot hi ha gent que cada divendres fa la volta pel poble a
veure si hi troba res que l'interessi. Es tracta d'una manera
d'intercanvi col·lectiva prou interessant i, al mateix temps, d'una
manera de fomentar la reutilització, una de les tres erres de la
filosofia ecològica del tractament de residus. No sé si els
responsables de l'Ajuntament que varen engegar aquesta iniciativa
eren conscients que es produiria aquest fenomen, si ho varen fer a
posta o si es tracta, simplement, d'un efecte col·lateral no
previst. Però, la veritat, és que els va sortir rodó.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.