En molt poc temps l'Ajuntament de Palma ha començat a fer una
feina de recuperació de la ciutat que està fent oblidar els anys de
Fageda i Cirer al capdavant de la institució "cosa que no serà
fàcil, perquè entre d'altres ens queden cinc solars regalats a
l'església catòlica gràcies a la servitud a l'Opus Dei, i un pont
del tren esbucat, gràcies que Cirer no es va plantar contra Matas
en defensa de la seva ciutat (per cert, Fageda, a la vora de Cirer,
era un estadista)". L'arribada al poder de la socialista Aina Calvo
i dels seus socis del pacte ha suposat una alenada d'aire fresc (i
no la que proclamava Estaràs) i la seva manera de fer comença amb
algunes actuacions que omplen d'esperança pel que fa al canvi de
tarannà: la recuperació dels premis Ciutat de Palma en català, la
intenció de potenciar la política lingüística, l'eliminació de la
nomenclatura feixista dels carrers de Palma i la reconversió dels
seus símbols i l'homenatge simbòlic a les víctimes de la repressió
del 36.
Estam a mitjan agost i poca cosa més es pot demanar a un
consistori que tot just acaba d'iniciar la seva feina i que
necessita com aigua de maig l'aprovació dels nous pressuposts, que
podran començar a marcar les polítiques del 2008. Sobre la taula de
la batlessa hi ha moltes iniciatives importants que necessiten de
capital i de serenor, i ara són ben necessàries les dues coses i
que la persona que ha de liderar el projecte de Ciutat continuï
fent-se visible i estimada pels ciutadans, com ja li va passar al
Pil·larí, un tradicional feu popular, on Calvo va demostrar que és
la batlessa de tots.
Aquest ajuntament ha començat fent el que podia fer, una
declaració d'intencions. Al meu entendre, el compromís per a
aquests quatre anys del pacte de governabilitat de la institució
"supòs que si algú governàs amb majoria absoluta les prioritats
podrien ser diferents" és que Palma sigui de cada vegada més Ciutat
i menys Palma de Mallorca. És a dir, que sigui una ciutat que no
engegui ningú "ans al contrari", però sobretot que no foragiti els
seus propis ciutadans. Per això hi ha tot un seguit d'eixos
estratègics claus: la recuperació de la identitat "llengua,
patrimoni i història" i la recuperació de la confiança ciutadana,
una política que miri pels que viuen sempre a Palma i no abocada de
cara a la galeria.
La primera de les línies s'ha encetat molt bé i és just
reconèixer la feina del Bloc i de la seva regidora Nanda Ramon al
capdavant en el tema lingüístic i cultural "gràcies per retornar
els premis a la seva dignitat", mentre que la sensibilitat en temes
històrics ve des de les files socialistes "encara que a Madrid
s'aprovés la llei de la (des)memòria històrica més absurda". Supòs
que el tema lingüístic no era una de les màximes preocupacions de
n'Aina Calvo però la gràcia de la manca de les majories absolutes
és aquesta, que s'ha de pactar (i entre nosaltres, en el PSM en
saben molt més que no al PSIB, d'assumptes lingüístics). Però allò
que sí sap n'Aina, allò que coneix a la perfecció són les mancances
socials de la ciutat, perquè l'ha potejada, l'ha estudiada, ha anat
amb els seus autobusos (jo me l'hi trobada més d'una vegada), s'hi
ha desplaçat i sobretot des del primer dia s'ha sabut envoltar de
gent que sap de què va.
O sigui que en el 2008 veurem les passes per aconseguir una
ciutat més humana, més igualitària, menys discriminatòria. N'Aina
Calvo té feina. A Palma, convé no oblidar-ho, hi ha unes
diferències abismals de renda entre els seus ciutadans. A Palma hi
ha un quart món en extensió i un circuit de la marginació que el PP
de Cirer no va saber gestionar ni poc ni molt, només va intentar
expulsar-lo del centre, no fos cosa que el veiessin els turistes.
El cas de la Gerreria en va ser un dels principals exemples. Es va
destrossar el traçat medieval del barri i es va expulsar la
marginalitat, però no per la via de la rehabilitació, sinó per la
del desplaçament.
El nou consistori té un repte sobre la taula: fer de Ciutat un
lloc més habitable, en tots els seus barris a tots els seus llocs.
I n'Aina Calvo està perfectament capacitada per liderar el procés.
Amb l'ajuda de tots, clar.
Sebastià Bennasar, escriptor
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.