Una llei que no és llei

No hi ha res com perdre unes eleccions per fer mostrar el llautó a la dreta espanyola. Ara resulta que el culpable de la derrota electoral del PP a les passades eleccions municipals i autonòmiques és d'un tal senyor d'Hondt, que, el pobre, no va fer més que inventar un sistema per adjudicar els escons d'un Parlament als diferents partits que han participat a les eleccions. Li diuen la llei d'Hondt, però no és tal llei, vull dir que no és una llei com la llei de la gravetat, per exemple, que es compleix inexorablement. Supòs que amb tota intenció, perquè si fos per ignorància ja seria massa, el PP confon sistema electoral amb sistema d'adjudicació d'escons, que són dues coses completament diferents. La Constitució de 1978 diu ben clar en el seu article 68.3 que «l'elecció es farà a cada circumscripció atendrà a criteris de representació proporcional», i si al PP això no li agrada, el que ha de fer és promoure la reforma d'aquest article per introduir un altre sistema de representació, per exemple el majoritari. No m'estranyaria que aquesta fos la seva preferència, perquè el sistema és el més senzill de tots: A cada districte electoral correspon un Diputat, els partits presenten un candidat a cada districte, votam, i el candidat que treu més vots és el Diputat. Tots els altres vots no serveixen absolutament per res, i això vol dir que la immensa majoria dels escons, per no dir tots, se'ls reparteixen els dos grans partits, el de dretes i el d'esquerres, i tots els altres, aquests que el PP anomena despectivament «els petits», als quals vol negar el dret a l'existència, queden defora de les institucions i per tant, a la llarga, efectivament desapareixen, perquè els seus seguidors aviat se n'adonen que és impossible que treguin ni un sol Diputat. Per tant, o voten un dels dos grans o no van a votar. La representació de la societat queda reduïda a dues opcions. Però tots sabem que les societats, totes les societats, també la britànica, on tenen el sistema majoritari, són molt més complexes, hi ha més visions del món que no la dels dos grans partits. I el sistema proporcional no fa més que intentar aproximar-se el màxim possible a una representació de la pluralitat i complexitat de la societat a les institucions polítiques. No hi ha dubte que, només per aquest motiu, el sistema proporcional és intrínsecament més democràtic que el majoritari. I si té com a resultat unes institucions de composició complicada, és perquè la societat és complicada, i el que no es pot fer és voler-la simplificar a base de robar la veu a les minories dins les institucions. El problema és com s'han d'adjudicar els escons entre els partits que concorren a les eleccions de la manera més equànime possible. De sistemes per adjudicar els escons en funció del nombre de vots obtinguts per cada partit en un sistema proporcional n'hi ha un fotimer, i el sistema d'Hondt és un de tants. Alguns d'aquests sistemes, a la recerca de la màxima equanimitat possible, resulten al final molt complicats, sense que aportin una millora sensible de l'equanimitat que compensi la seva complicació. El sistema d'Hondt, en canvi, és relativament senzill, i potser per això ha estat acusat d'afavorir els partits majoritaris. Les eleccions del 27 de maig han demostrat que no és així, perquè el panorama polític illenc no ha canviat més que mil·limètricament, i el PP va mobilitzar tot el seu electorat i va aconseguir més vots que mai. Si a pesar d'això ha perdut el govern de totes les institucions, és obvi, per tant, que no ha estat a causa del sistema d'Hondt, sinó únicament al seu mal cap. Un partit que es dedica sistemàticament a mortificar els electors amb la seva prepotència, que s'afanya a atacar tots els altres partits i comença per l'únic que teòricament podia estar disposat a pactar amb ell, perquè el seu objectiu és esborrar-los del mapa polític, no és estrany que, fracassat l'objectiu d'assolir la majoria absoluta, es trobi més tot sol que la una i ningú li vulgui donar ni el bon dia. Voler donar la culpa al sistema d'Hondt només és prova d'infantilisme polític. Esperem que el PP sàpiga aprofitar el pas per l'oposició per superar-lo i congriar una alternativa de dretes moderna i democràtica.