Pere Muñoz18/08/07 0:00
TW
0

Si ja s'ha dit en diverses ocasions que és necessària la planificació abans d'actuar dins Ciutat no és menys cert que les formes de planificació actual no són les mateixes que les de temps enrere. Enfront d'una societat terriblement canviant i complex on el risc i la incertesa en són dos dels seus elements principals cal saber que planificar ja no pot ser fonamentat en el típic recorregut pel diagnòstic, la identificació de les necessitats, l'elaboració d'un pla, la programació, el projecte, la realització i la gestió.

Avui ja no es fan, per exemple, plans generals d'ordenació urbana a llarg termini que tanmateix caducaran en pocs anys i s'hauran de modificar desenes de vegades "recordem que l'actual PGOU de Palma ha sofert més de cent modificacions en els darrers anys.

Avui es fixen una sèrie d'objectius per a dur a terme una política que prèviament s'ha definit; s'apliquen uns procediments d'hipòtesis provisionals corregides per avaluacions contínues; es duen a terme aproximacions a allò que es considera ideal; es té en compte la variabilitat de les opcions escollides i la seva aplicació; s'examinen les reaccions i les contrareaccions; i s'apliquen noves línies a partir de l'experiència immediatament anterior.

Hi estic d'acord, la gestió no és fàcil, però la societat tampoc ho és. La gestió, en qualsevol cas no és tan complexa com ho és la societat. Ja no hi ha solucions permanents, col·lectives i homogènies per respondre a les necessitats i demandes d'habitatge, urbanització, transport, oci i comerç.

Els sembla exagerat? La prova és la gestió hospitalària. Allò que abans es resolia amb un hospital ara suposa centres hospitalaris, centres especialitzats, hospitals de dia, assistència domiciliària, ambulatoris, centres de salut, etc. La individualització dels serveis genera qualitat de vida, però també complexitat en una gestió que s'ha d'anar adaptant a les noves demandes. Sens dubte gestionar la complexitat amb els mateixos recursos econòmics és la tasca més difícil.