Els darrers mesos han sigut especialment protagonitzats pels
canvis, trasbalsos en els sectors més viciats a les situacions
irregulars que ja havien esdevingut la norma. Era agafar el camí
dels Reis, per motius de rutina, i trobar-se la contradicció del
que estaven dient els diaris. Les eleccions s'havien celebrat sense
haver aturat el ritme de les obres, una manca de respecte a la
democràcia, quina gràcia. Però el pitjor fou que en saber-ne els
resultats i els pactes posteriors, s'acceleraren. No hi havia quasi
res de fet, encara, quan el govern Matas agonitzava. Els que hi hem
passat aquells dies, sabem el que vol dir vergonya, estupefacció i
impotència dels governs davant el gran capital. Es van posar a
córrer com a posseïts per avançar al màxim les esperances
d'hipoteca per al nou govern, tot engreixant el deute de la
indemnització, de forma que ens demostra que moltes lleis
existeixen només per al gaudi de certes butxaques. Realment tot el
sector judicial, a l'Estat espanyol, es troba en condicions de
continuar donant suport i fent els ulls grossos davant aquest corró
de model que afavoreix, només, l'economia que s'hauria d'anomenar
delictiva? Les respostes a tots aquests problemes lògicament no les
pot donar, ni que sigui de la forma més subjectiva, servidor des de
la més absoluta ignorància, que és la ubicació exacta on
probablement també es troba vostè que em llegeix. Una ignorància
que ens honora desproporcionadament, per mor de tot el que
caracteritza els pocs que en poden dir alguna cosa, d'un petit tot,
que és el que fa moure la cosa. La ignorància sol ser la base més
sòlida per al desenvolupament de les més genuïnes idees de
bomber.
El president Francesc Antich, pocs dies després de tornar a
agafar les regnes així com la història d'aquesta terra tenia
previst, féu unes declaracions al voltant de la pagesia que
vessaven coherència per tots els costats. Empaitat per alguna
pregunta sobre el futur d'aquest sector, se'n sortí sense prometre
gran cosa, però observant que els únics gestors del paisatge que
forma el decorat del gran benefici del sector turístic, eren
aquests i que com a tals el país els devia un respecte i els
governs algun tipus de suport, d'una o d'altra manera sense
confirmar, però amb l'esperança que en algun moment d'aquesta
legislatura acabada d'encetar es pot arribar a materialitzar.
Algun tipus de llei hauria d'existir que s'indemnitzes un
projecte en el seu tancament, només fins allí on hagués arribat,
pagar fins aquí, ni un euro més i passar a les expectatives
democràtiques creades pel nou govern, a la vegada que passar a les
ordres dels nous gestionadors d'aquest espai fruit d'un consens on
s'estudiàs el millor per al territori i els seus veïns. Així com hi
ha qui juga a arrasar Mallorca impunement, també tenim els que
juguen a somniar truites. A hores d'ara ningú amb dos dits de front
es deu imaginar que en cas de fer enrere amb l'absurd d'un hospital
en aquests terrenys, es torni a sembrar ametllers, afegir terra i
després de fressada esperar a la propera florida. El mal ja està
fet i ara s'han de trobar solucions coherents i en consonància amb
l'any i el segle que ens trobam.
Tornant a les encertades paraules del president, és un moment
boníssim per a fer un tomb important en la política de gestos i de
suport a un sector que agonitza en el mateix moment que la demanda
dels seus productes creix. S'haurien d'aprofitar els fonaments i
soterranis que s'han construït per a crear un macromercat, només
per als productes dels nostres pagesos, on només es trobassin
aquells productes de les Illes Balears. Fins i tot, d'arreu de la
nostra Euroregió, Països Catalans en general. Hi ha una demanda
molt grossa, no corresposta pels grans mercats i es tractaria
descaradament de no deixar entrar empreses o productes que no
fossin els nostres, sempre vetats pertot arreu. Una política cent
per cent proteccionista en un espai concret. En un model on la
competència és deslleial sempre, es disposaria d'un recinte generós
amb l'entorn, sense altures i envoltat de botànica autòctona, on
els diumenges obrís un gran mercat illenc aprofitant la demanda que
aquest dia de la setmana desperta els passejants. Es podria donar
una utilitat etnogràfica a les possessions dels voltants, a punt de
desaparèixer. Després de la Seu, el Castell, etc. El turista
trobaria alternatives sense sortir del terme de Ciutat, trobaria
més accessibles els productes del País. La resta de la setmana el
pagès, pescador-peixater, ramader-carnisser.... hauria de trobar
les condicions favorables per a tenir oberta una parada fixa, en un
autèntic mercat d'extraradi que dinamitzàs la zona, enriquís la
Real i el seu entorn, i aconseguís que molts ciutadans de les Illes
acabassin obligats a comprar en altres llocs , els productes
infames que ens envaeixen. A aquells que els indignàs aquest
xovinisme de taula parada, sempre els quedarà l'amplíssima oferta
restant, tota per a ells. A Mallorca també tenim els nostres
productes infames, ho han endevinat, esnobs de la gleva, però són
els NOSTRES productes infames. No s'hauria de caure en
l'esterilitat del folklorisme, s'hauria de donar suport clar a la
pagesia, als que es gestionen a ells mateixos, i a tots aquells
productors en general que no saben o no poden arribar a uns
consumidors desorientats que quan volem consumir certs aliments de
casa nostra, en el cas de trobar el punt de venda, molts cops no és
de la comoditat o del gust que desitjam. Es tractaria de
revitalitzar un punt arrasat del seu aspecte tradicional en el marc
del monestir, recuperar el que es pogués i amb el suport i creació
del mateix, intentar consolidar un teixit que existeix, que no vol
morir i que és l'únic futur i sortida que resta al nostre paisatge.
Posar condicions perquè els nostres pagesos que van de fira, que
tenen paradeta als mercats dels pobles o que venen a Pere Garau,
Olivar, Santa Catalina o a Santa Maria els diumenges, puguin fer
rendible la seva feina comptant amb un punt fix diari que acabi amb
intermediaris que n'hipotequen el benefici. En el millor dels
casos, aquest petit productor podria créixer i acabar sent punt de
distribució per a altres botiguers. Seria bo aprofitar aquest tros
de paisatge arrasat, per a ajudar a consolidar o recuperar-ne
d'altres abans que desapareguin per mala rendibilitat. Seria tornar
a Ciutat un punt d'aquell tarannà pagès que ha sigut sempre la font
del seu origen, res de ball de bot i rebosillos burocràtics, parlam
de quelcom tan seriós com el menjar. Amén.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.