La situació de crisi que viu en l'actualitat el PP balear en
essència parteix d'una decisió de Jaume Matas, que en el seu moment
cremà el principi més essencial de la dreta illenca des de temps
immemorials: Els negocis es fan aquí. En termes estrictaments
polítics, la praxis de la cúpula matista s'ha d'entendre com la
cessió a elits de Madrid de bona part de la capacitat de decisió
econòmioca en grans inversions lligades a la construcció
d'infraestructures i a grans planificacions immobiliàries.
L'estructura del partit quedava supeditada a acords de torre
d'ivori als quals el PP balear no tenia accés i només hi podia
oferir la seva adhesió inqüestionable.
L'objectiu de Matas era convertir les eleccions del passat maig
en un pur tràmit tenint la gent obnubilada davant les grans
infraestructures que havia fet. No sortí bé. El PP va sofrir
derrotes per totes les bandes. La candidata al Consell, Rosa
Estaràs, no només perdé, sinó que el canvi arribà fins i tot al seu
poble, la tradicionalment conservadora Valldemossa.
El problema de Matas era que difícilment es pot mantenir una
praxis d'entrega de la capacitat de decisió a la Meseta perquè el
PP balear és una xarxa de deu mil membres. Per força havien de
florir negocis i negociets fets aquí però que no gaudien del suport
directe del seu cap de files i president del Govern. En el pla
seriós de les grans pilotades planificades en despatxos madrilenys
amb l'assessoria de superprofessionals, també creixia, terme per
terme, el plànol cutre dels negociets locals. orfes de la suficient
planificació de cúpula. Era la Mallorca dels Hidalgo, Del Olmo,
Prohens i companyia. La Mallorca conservadora del caseterisme
il·legal o de la massiva i sorprenent concessió de llicències de
construcció, tal com passà a Campos i a sa Pobla a l'empara de les
noves autopistes.
Eren dos plànols de negoci que, amb el temps, haurien topat
forçosament encara que el PP hagués guanyat les eleccions, perquè
la contradicció fonamental no estava resolta: Els negocis, on es
fan, aquí o a fora? On es troba l'autèntic poder de decisió?
La fugida de Matas ha deixat la contradicció sobre la taula i, a
més, l'ha accentuada i accelerada fins a fer inevitable
l'enfrontament intern. Com serà la futura direcció del PP:
supeditada al Gran Madrid o amb vida pròpia a l'hora de les parts i
quarts en els negocis de bon de veres? I si aquesta és la base de
l'actual conflicte, com els conservadors mallorquins partidaris de
tenir la darrera paraula empresarial ho poden traduir en
superestructura ideològica, en corrent de pensament capaç
d'aconseguir adeptes, de guanyar un congrés i d'afrontar amb
garantia unes eleccions?
Aquesta és la gran pregunta que intenta reconstruir el principi
esbucat per Matas: Els negocis es fan aquí.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.