Patètic

No se m'acut un adjectiu més adient per qualificar l'astracanada política que s'acaba de representar a Navarra. Si no fos que la perspectiva de veure governar l'ajatol·là Rajoy rodejat dels talibans Zaplana i Acebes és terrorífica, no seria estrany que molts de votants socialistes navarresos enviassin el PSOE a porgar fum a les eleccions generals. Ja és que la desproporció del càstig seria brutal, com s'ha encarregat de demostrar el senyor Angel Acebes (altrament anomenat «Aveces», perquè «a veces» diu la veritat!) a la roda de premsa que va donar a l'inici de les seves vacances a Mallorca. Emulant el típic castís madrileny (aquell que va pujar a l'atropellada a l'autobús que estava a punt de partir, i quan un passatger que estava dret devora la porta li va dir: «'Tenga cuidado, que me va a pisar!», ell se'l va mirar amb menyspreu de dalt a baix i li va dir amb accent de Lavapiés: «'No te jode con el profeta!»), aquest angelet (perdonau, avui estic de conya; però ja em direu com es pot assimilar, si no, la mala glopada navarresa) ens ha anunciat que el nou Govern del president Antich durà les Balears «al desastre i al caos». I com a primer símptoma posa el cas d'IB3 i qualifica de «purga pròpia de les dictadures més totalitàries i sectàries» les primeres decisions del nou director, massa tímides, perquè de moment no ha fet més que eliminar alguns dels espais més vergonyosos d'aquest «monstre» que ara (quan ja no el controlen «ells»!) el senyor Joan Huguet voldria suprimir, i anunciar que en el futur haurà de complir la legalitat vigent que fins ara, amb el PP, havia violat impunement. Però haurem de reconèixer a l'àngel exterminador que, en això de dur un país al desastre i al caos, el PP i el senyor Acebes varen demostrar esser uns experts consumats quan, a les ordres d'aquell altre irrepetible «a un bigote pegado», varen saludar amb entusiastes aplaudiments en el Congrés dels Diputats la decisió, que ells mateixos acabaven de prendre, de fer participar «aquest país encara anomenat Espanya», com gaudeix de dir el tebeo que publiquen aquí, en una guerra il·legal (suposant que n'hi hagi de legals!) que ha convertit Iraq en un infern i ha donat ales al terrorisme islàmic a tot el món. Entre els Diputats que aplaudien enfervoridament aquesta invitació al genocidi hi havia la senyora Rosa Estaràs, que ara té la doble i perillosa funció de gestionar l'herència que els ha deixat el fugitiu Jaume Matas i d'esquivar les queixalades dels taurons com Carlos Delgado, José Mª Rodríguez i altres que li voldrien disputar el botí. I aquest personal és el que, segons el senyor Acebes, està fent «un fantàstic treball i molt bo»! El mateix personal, per cert, en mans del qual els socialistes de Navarra han estat disposats a deixar el seu país, a pesar de tenir l'oportunitat de formar un Govern progressista. I a mi el que em sap greu no és que hagin adoptat aquesta actitud, sinó que ho hagin fet per imposició de l'Executiva Federal del seu partit. Si els socialistes navarresos, sospesant pros i contres, haguessin pres autònomament aquesta decisió, no seria jo qui els discutís el dret de fer-ho, encara que no l'entengués per desconeixement de la seva circumstància concreta. Però, així, no, senyors. Perquè encara que l'amic Miquel Payeras no ho cregui, és perfectament possible que un partit nacional tengui un funcionament (i no sols una estructura) rigorosament federal. A l'Executiva Federal del SPD alemany, per exemple, ni tan sols se li acudiria revocar una decisió de fer una determinada coalició a un Estat federat concret (en el nostre cas, Navarra), entre altres coses perquè els companys afectats rebutjarien la intromissió en un assumpte que és de la seva exclusiva incumbència. També és cert que resoldrien ells mateixos, sense necessitat de recórrer a la direcció federal, conflictes que posassin en entredit la seva credibilitat i les seves perspectives d'èxit, com el d'Eivissa hi posava l'alternativa socialista a Balears. Però aquesta és una altra qüestió, ni remotament comparable a la de Navarra, on a més s'han deixat perdonar la vida pel PP. Per això dic: Senzillament patètic.