A la vista dels seus últims resultats, relativament pobres,
hauríem de concloure que, de moment, UM no acaba de reeixir, ni de
legitimar-se, en la mesura que el poder econòmic "els mossons, amb
un cert pedigree o sense, que governen aquesta illa, si més no, des
de la Restauració, i especialment des de la dictadura franquista" i
els seus clients electorals (la majoria gairebé absoluta dels
mallorquins) no tenen ara mateix cap intenció de canviar de vicari.
No obstant això, no hi ha dubte que, baldament UM no ha estat capaç
d'establir-se com a vehicle polític d'aquesta xarxa d'interessos
dominant, ni tampoc de la majoria dels clients d'aquestes classes,
encara conserva un cert ascendent sobre un sector creixent del
nacionalisme i sobre xarxes relativament petites de poder econòmic,
una espècie de subcontractistes de subcontractistes, i els seus
corresponents suports electorals habituals. Això li ha permès
mantenir el seu vot, i fins i tot augmentar-lo en uns 1200 més a
Mallorca. Suficient per mantenir-se, insuficient per créixer
substancialment, decisivament.
Dins del camp nacionalista, també, el PSM continua davallant en
picat. Qualcú hauria de demanar responsabilitats polítiques, ja que
no es poden demanar d'altre tipus, a la direcció per aquest
desastre. Tots els que han governat el PSM els últims dotze anys,
sobretot els seus secretaris generals, els integrants dels òrgans
permanents de la seva executiva i els responsables d'organització
(la secretaria d'organització és una peça clau en tot partit amb
mentalitat de grupuscle esquerrà), juntament amb els seus homes
públics i d'altres a l'ombra o per defecte, han tengut l'immens
«mèrit» de carregar-se un partit que era un referent dins la vida
política de Mallorca, una espècie de patrimoni, per minvat cumbaià
i limitat que fos. Qualcú va pensar, sobretot els seus hereus
immediats en les tasques de direcció, que amb la defenestració de
Morro bastava, però s'ha demostrat que això no és cert en
absolut.
Aquells que volen canviar les coses haurien d'assumir on viuen.
Som una societat el motor fonamental de la qual és el turisme de
masses. Això significa que els mallorquins necessiten conservar el
model, fer-lo més eficient. Té gràcia que hagi estat el PP que ens
hagi endeutat per aconseguir infraestructures, per discutibles que
puguin ésser la seva adjudicació i en part la seva necessitat, i
que el Pacte de Progrés no fos capaç de fer el mateix per a
construir alternativament una xarxa de trens moderna i eficient, o
de fer una xarxa de carreteres decent, en quatre anys. A fi de
comptes, demanar unes inversions suficients en infraestructures no
és més que reclamar una part del que l'Estat depreda a les Illes.
Les inversions en educació i cultura són un dels capítols
fonamentals. Una de les excuses del PP per a no aplicar
l'obligatorietat del coneixement del català als funcionaris, per
exemple, era la de fomentar-la per la via de la persuasió i de
l'interès dels afectats. Era una simple excusa, però no deixa de
tenir una part de raó. Només quan la cultura, i la nostra en
particular, torni a tenir prestigi social la gent s'interessarà en
ella. Tots han de sentir que hi surten guanyant.
La conseqüència de totes aquelles errades és que l'axioma segons
el qual la construcció del nacionalisme a Mallorca havia d'estar
necessàriament dirigida per l'esquerra, ha quedat, crec que
definitivament, superat. L'opció del PSM s'ha acabat, pràcticament.
El poble de Mallorca no és d'esquerres, el nacionalisme és
interclassista, i l'esquerra no té molt a dir en el terreny d'un
model econòmic i social realment alternatiu i factible. Com a molt,
i ja seria bastant, l'única cosa que pot oferir és una certa "i
necessària" racionalitat correctora de les bestieses de la dreta
espanyola i dels seus subcontractistes colonials.
Hilari de Cara, escriptor
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.