Universalismes feixistes

José Luis Morán és el jove director del Festival Internacional de Benicàssim, un dels festivals de música "pop o rock o independent o com punyetes se'n digui" que tenen més èxit i més prestigi d'entre tots els que se celebren durant els mesos d'estiu per aquestes terres d'Europa. El tal Morán és un jove que deu passar de poc la trentena, que a més deu tenir una audàcia empresarial perfectament encomiable i que alhora deu ser un mestre absolut en la cosa de les relacions públiques. A més a més, es veu que és un noi molt d'esquerres i molt universalista i molt internacionalista, que es mou en l'òrbita del PSOE, i que va pregonant pertot arreu i davant de tothom qui vulgui escoltar-lo la necessitat d'assolir una fraternitat i una comprensió com més enormes, amples i inclusives millor. Vindria a ser un Ghandi amb guitarra elèctrica, doncs, o un Nelson Mandela que en comptes d'estar entre reixes ha estat anys llargs entre altaveus. La cosa és que l'altre dia un diari va entrevistar el tal Morán i aquest va fer públic, sistematitzat, el seu programa ideològico-musical. A la pregunta de la periodista sobre si mai s'havia plantejat portar algun grup que canti en català tenint en compte que el Festival és a Benicàssim, amb claredat irreprotxable o amb sinceritat fanàtica, Morán va respondre això: «Jo, sincerament, no crec en nacionalismes, crec més en la gent que mostra la seva cultura d'una manera més massiva perquè arribi a més gent. Entenc els que defensen les seves arrels i ho respecto, però no ho comparteixo. Preferesc recolzar la gent que canta en castellà que els que canten en euskera, català o gallec. No es tracta de reduir, sinó de tendir a un món en què ens puguem comunicar tots millor, no mirant-nos tant a nosaltres mateixos. Però més que boicotejar qualsevol cultura, el que busquem és recolzar la comunicació massiva, és a dir, arribar al màxim de públic». Naturalment, amb aquestes declaracions el tal Morán no demostra que sigui un feixista, ni un xenòfob, ni una mala bèstia perillosa a qui s'hauria de tancar dins d'un corral de filferro amb pues. No: l'únic que demostra Morán, amb aquestes declaracions, és que és un ignorant que està molt pagat de si mateix i de les seves idees, la qual cosa li impedeix, entre altres coses, de veure que, segons el seu raonament, el millor seria abandonar qualsevol temptativa de provar de fer música en castellà i en canvi recolzar exclusivament la música en anglès, infinitament superior i moltíssim més consolidada, o bé propiciar la implantació del rock'n'roll i del pop a la Xina, o bé incentivar-los en els països musulmans. De la mateixa manera, la seva ignorància tan massissa li impedeix a Morán de plantejar-se si realment tindria cap sentit la comunicació massiva que ell pregona en un món en què tothom fos igual i emprés la mateix llengua, perquè es miri per on es miri la comunicació massiva no té cap raó de ser dins d'un uniformisme massiu. L'equació no podria ser més senzilla i entenedora: si tothom és igual, no hi ha res per comunicar o per compartir, perquè tothom és i té just el que els altres ja són i ja tenen. Però no: José Luis Morán no dubta ni es planteja res ni encara menys es qüestiona cap de les seves conviccions tan esbiaixades i tan terribles, i si bé això no el converteix, en absolut, en un feixista (ni en un xenòfob, ni en una mala bèstia perillosa), sí que almenys li impedeix d'entendre que, amb la seva ignorància tan massiva (per utilitzar un adjectiu que a ell tant li plau), participa d'un universalisme fals que, tard o d'hora, es revelarà letal i molt tenebrós, un universalisme que, piruetes de la història, Stalin, Franco i Hitler possiblement subscriurien, i davant del qual Mandela i Ghandi estarien, molt possiblement, disposats a tornar a lluitar i a sacrificar-se.