Estades de la família reial

Però no en nom meu, que som una mallorquina que ni coneix ni coneixerà la família reial però que està encantada de veure que cada any vénen a gaudir de la nostra terra com milers i milers de persones d'altres indrets que són igualment benvinguts, excepte (pel que veig) pels nostres governants. Així que preg al sr. conseller que si no li agrada, en lloc de dir que no vénguin, faria millor d'agafar un vol cap a Catalunya, que en 20 minuts hi serà.

I sap què li dic, que «tal dia farà un any», la seva absència no suposarà cap trauma irreversible a les nostres illes ni a una bona grapada de mallorquins i mallorquines. Jo personalment he sobreviscut 56 anys sense conèixer-lo i en puc sobreviure 56 més. Moltes gràcies.

D. Alemany. Calvià.

A Joan Lladó  

Supòs el que pensaves mentre eres en presència del rei, i el mal cos de no poder-li explicar el que defenses, però pensa que algun dia tu, o un com tu, li ho dirà cara alta, sense haver d'anar a audiències de protocol ni ser fotografiat pels periodistes com una espècie rara.

La fruita madura cau pel seu propi pes, Joan, i aquesta comença a estar madura.
Joan Gomila. Palma.

Institucions renovades i Estatut renovat
Potser és hora de parar esment a coses molt més importants per al nostre poble que no pas els darrers detalls dels pactes i el repartiment de butaques.

El Parlament i el Govern sortits de les darreres eleccions pretenen encetar un Estatut renovat, o si més no apedaçat. Què se'n pot esperar? Al meu parer és que si volen ser fidels al mandat dels electors toparan amb el paper que aquest Estatut els assigna.

El poble de les Illes, com els altres de l'Estat espanyol, i més enllà, viu un moment difícil i perillós. Durant els darrers anys s'ha obert una esquerda entre las Baleares que els promotors i els amos del turisme volen fer i les exigències més elementals de la població de les Illes. La batalla de l'autopista d'Eivissa pot resumir el que arreu viu el nostre poble. És la versió de «l'Espanya del totxo», una economia que ahir anava bé i avui va encara més bé mentre la majoria de la gent va cada cop més malament...

Els electors han volgut un canvi, i això no s'ha expressat més clar per la desconfiança de molts en la determinació dels dirigents de l'esquerra de canviar de debò. Això és el que explica la gran diferència en abstenció i en vot socialista entre les generals de 2004 i aquestes autonòmiques.

Què permet fer el nou Estatut per respondre les exigències populars?
Els nostres governants, si volen ser fidels al mandat dels electors socialistes i de l'esquerra, han de reivindicar el dret d'aquest poble a defensar-se "al costat dels altres pobles" dels especuladors que destrueixen les illes i ensorren les condicions de vida i de treball de la majoria. Han de reivindicar la sobirania dels pobles plantant cara a les institucions antidemocràtiques de Brussel·les i d'aquí.

L'única sortida és alliberar-nos de la tutela de Brussel·les i del poder de les institucions franquistes (lligades a la trama econòmica que enfonsa l'Arxipèlag).

L'Estat de les Autonomies cal desfer-lo per tal que els pobles puguin governar-se democràticament. Cal la Unió de Repúbliques Lliures de l'Estat espanyol, dins de la lluita per una unió de nacions lliures d'Europa.

Pere Felip. Coalició Treballadors per la Democràcia. Palma.