Tantes morques!

No, Don Pedro no és el Prestige, quina bajanada, i la gestió de la crisi d'un i de l'altre no tenen res a veure, començant per la invisibilitat del llavors ministre de Medi Ambient els primers dies de la catàstrofe. Allò d'allà era un petrolier; a les Pitiüses "com llegíem ahir al diari català La Vanguardia en boca del portaveu ad hoc d'Iscomar, Javier Mato, no sé de què em deu sonar aquest nom" s'ha enfonsat un vaixell de càrrega. A la Costa de la Mort es va poder discutir què havien de fer amb el vaixell abans d'enfonsar-se; amb aquest altre, la resposta només es va poder articular quan el vaixell ja era a quaranta metres, i corbs marins "una pobra au que sempre rep quan hi ha petroli per enmig i que ja hem convertit en un símbol" i crancs "una nova metàfora visual per afegir en el banc d'imatges" ja havien pringat. Però, tenint la situació controlada, la ministra havia d'emular Rajoy i dir allò del regalim "«reguero» sempre ho associam amb «pólvora», déu no ho vulgui!", que ja li han retret. Mentre hi hagi el petroli allà avall hi haurà perill, i no val confiar-se. A l'entorn de les tres platges tancades es detecta un punt de fatalitat "«aquí a Eivissa la gent ve a la platja»" i també de contenció: donar branca no és gens bo, i això ho saben tots els empresaris, hotelers i oposició inclosos. No val dir que no es pot culpar el Govern d'aquest desastre, perquè tu i jo sabem que el sentit comú es deixa en suspens quan és l'hora de fer oposició. Aquí han prevalgut els interessos, ai las, beneïts interessos. Però seria innocent pensar que, nets els dipòsits i les platges, exorcitzat el perill i en temporada baixa els ganivets no s'esmolaran per aquest costat. Al Consolat ja poden començar a preparar una bona bateria de demandes per al Govern central per pal·liar la «manca de mitjans» per fer front a situacions com aquestes, per començar.