Creix la desigualtat social

Els autors de l'anàlisi triaren diversos països desenvolupats i el nostre queda situat enmig en el rànquing de desigualtat. Entre 1998 i 2002 els espanyols estam millor en cohesió social que els ciutadans de Rússia "que és el que està pitjor", Estats Units, Gran Bretanya i Itàlia. Tot seguit ve Espanya i, llavors, amb semblant situació però lleugerament millor, Polònia, Canadà i Alemanya. Els més igualitaris són Finlàndia, Holanda, Noruega i Suècia "que ho és el més de tots. Vist així tampoc no és que sigui gaire preocupant. Perquè de tots és sabut que els països nòrdics tenen unes característiques poc o gens comparables amb les nostres, quant a població sobretot, que fan el contrast impossible. Per l'altre extrem tampoc no en sortim malament perquè és obvi que els espanyols poc tenim a veure amb russos o nord-americans, i el fet que estiguem més cohesionats socioeconòmicament que d'altres del nostre entorn "com els italians" no pot ser més que una excel·lent notícia, no debades no fa gaires anys no hi estàvem. Ara bé, el problema seriós és que l'estudi revela que la desigualtat va creixent, en els cinc anys avaluats. I fixem l'atenció en quins anys són: els del començament del boom de la immigració, que llavors s'ha intensificat fort ferm "entre 2003 i 2005, sobretot" la qual cosa permet deduir que l'augment de la descohesió social deu ser hores d'ara superior a la que era en el termini estudiat.

L'estudi també estudia el comportament de la cohesió o descohesió a l'interior del país. I per aquí novament haurien de saltar les alarmes de la preocupació. Analitzat per comunitats autònomes, la variació en el període mostra que les regions més igualitàries són Navarra, País Basc i La Rioja. La nostra encara conserva una situació relativa «manco desigual» si es compara a la mitjana del conjunt nacional, però, i per aquí ve allò que és molt preocupant, anam perdent posicions a marxes forçades perquè la tendència és «divergent», és a dir, cada cop s'amplia més la diferència entre rics i pobres. En els últims anys els indicadors de cohesió han millorat a Canàries, Extremadura, Comunitat Valenciana... però en canvi han empitjorat a Ceuta, Melilla, Andalusia, Cantàbria i Balears, que són les quatre comunitats a on més clarament els autors hi veuen la «divergència», mentre que d'altres com Madrid, Catalunya o Galícia, si bé tenen una certa tendència a la «divergència», és tan poca com que la situen en una fase compartida amb «l'estabilitat».

Aquestes dades s'avenen amb aquelles altres que sovint s'han comentat aquí, les de les declaracions de la renda. Segons les últimes conegudes resulta que el 22% dels balears declarants a Hisenda guanyen manco de 6.000 euros bruts a l'any, el 30% entre 6.000 i 12.000, el 26% entre 12.000 i 21.000 i només el 22% més de 21.000. Si bé no tenim dades específiques de subsectors de l'últim grup, sí sabem que els que guanyen més de 60.000 euros va creixent any rere any. O sigui, més rics i més pobres de solemnitat, mentre que la classe mitjana se va esvaint.

El perfil que ens mostren aquests punt d'informació "per escassos que puguin ser" és de d'una societat, la balear, que, igual que la global espanyola, s'està, per així dir-ho, «americanitzant» cada cop més en allò pitjor del sistema nordamericà "les desigualtats socials" mentre que no ens acostam a allò seu millor. No sé si els governs nacional i regional hi tenen alguna cosa a fer, a banda de les habituals declaracions de bones intencions que mai no se tradueixen "a la vista està" en resultats pràctics, en tot cas, però, posa els pèls de punta imaginar què pot passar en un futur no gaire llunyà.