I de sobte el juliol, al Dar Zarrouk

Sovint els carrers ana- ven encaixonats entre parets d'un blanc enlluernador, que si els anava bé deixaven que la verdor densa d'un xiprer brecàs per damunt d'elles. També era possible topar amb la blavor transparent "les blavors transparents" del golf de Tunis. Primer era la mar i l'aire, llavors les muntanyes que, amb la distància que hi havia fins a l'altra banda del golf, posaven les diferents tonalitats. D'entrada les de Hammam Lif, i llavors cap endins, amb més llunyania. És aquí, dins aquest decorat viu de teatre i vida, amb el xivarri de la jovenea que es banyava a la platja, situada al final de la davallada de la terra tota coberta amb poques cases blanques i molta vegetació, que apa-reixien unes portes entreobertes. Les portes del res- taurant Dar Zarrouk- donaven pas a un jardí de verdor i silenci. I, a l'altra banda, una sala lluminosa que era el lloc, refugi de migdia, on es reunia la gent que volia celebrar la feliç cerimònia de la taula. S'havia esfumat tota la ferramalla turística del carrer. La realitat del moment estava formada per unes olives, una cervesa Celtia, un oli verge, el gerro amb roses... Des de la taula es tenia el millor mirador sobre el golf, que, amb el sol que queia, era una trencadissa a la proa de les barques de veles blanques. Potser també era una postal, tot això. Tant se val! El Mornag blanc feia estrelletes dins la copa, incitant a deixar de banda el món per anar a encalçar la felicitat individual. Totes les felicitats individuals. El passat u de juliol, al restaurant Dar Zarrouk de Sidi Bou Saïd.