Sobre el progrés

Els sectors llibreter, editorial i de distribució viuen, fins i tot per separat, els seus daltabaixos i en pocs anys, han conegut etapes molt diferents. Avui, som els mateixos, però el món ha canviat. El decorat es mou, però l'individu segueix reivindicant-se a si mateix, i mai no arribarà a acceptar del tot que un col·lectiu dosifiqui els coneixements i els administri a conveniència en la xarxa. Molts d'aquests, una vegada i una altra, cauen en el tòpic d'internet. Aquests esnobs de sempre, asseguren que el llibre axí com l'entenem, desapareixerà, res més lluny de la realitat. Cada dia hi ha més lectors i encara, ara, es va democratitzant, poc a poc, la lectura. No existeixen, ni han existit mai els creixements espectaculars d'aquest índex, d'aquest hàbit, però va en augment i gra a gra, arriba a omplir-se el gavatx, la solemne i prestigiosa gallina editorial catalana. Una altra cosa molt diferent, és que els que ploren el baix índex de lectura, siguin els mateixos responsables editorials. No solen predicar amb l'exemple, i s'agafen, ells mateixos, com a referència..

Per altra banda, les coses del progrés es van assimilant, i el que ahir semblava la revolució, avui és només un electrodomèstic més. Us escric a taula després d'esmorzar llegint la premsa del dia, quin plaer insubstituïble. Com vos deia, un electrodomèstic molt útil, però al cap i a la fi, un estri més de treball i punt. Tot torna al seu lloc irremeiablement. Tard o prest, la novetat deixa de ser-ho i passa a ser un mitjà més a afegir a la resta.

L'altre dia anava a cercar canvi a la plaça de Cort i es travessà la noia que us he dit al principi, tota decidida es dirigia cap a un carretó d'aquests que envaeixen la via pública i que haurien de ser il·legals (d'aquest tipus de premsa que asseguraven, també, que acabaria amb la tradicional) tot exposant aquesta meravella de pamflets gratuïts. Per la contundència i decisió al caminar, per un moment vaig creure que l'esnobisme barat tendria fonaments, que aquests mitjans portaran canvis o que representen una competència deslleial a tenir molt en compte, però no, em reafirmo quan veig aquestes iniciatives amb cert escepticisme i indissimulat rebuig. Sí, la noia agafava un d'aquests, sí, el de la capçalera més vermella i cridanera, i tota decidida, acotant-se en un àgil moviment, n'estirava un, però automàticament desfeia el camí corregut per tornar ràpidament al punt de partida. Tot molt ràpid, es tornà a acotar i enretirà, sense deixar cap resta, la fenomenal merda del seu gos. Després continuà el seu rumb com si res, mentre a l'altre costat, una altra noia s'ho mirava sota una visera vermella, amb la boca oberta, a pocs metres, i amb un feix d'aquest improvisat article de neteja. Probablement en la portada parlarien a l'endemà, de la seva important contribució en la reducció del maleït baix índex de lectura, quan realment s'acabava de fer servir, per una de les accions més civilitzades que hi ha. Em ve al cap, que cent anys enrere, els de Ciutat, pujaven als parents dels pobles, quan podien, restes d'aquesta premsa caciquil que existeix en cada època, no es coneixia el paper higiènic, i ja no s'usaven els macs. Avui, com a molt, serveix per als gossos. Aquest és l'autèntic progrés.