La Unió Autonomista

Una altra de les oportunitats perdudes per al nacionalisme fou la Unió Autonomista "UA", creada el 1977. La consolidació de l'espai nacionalista de centre representat per UM en els passats comicis locals, insulars i autonòmics, ha fet que en algunes ocasions es recordàs la Unió Autonomista com un precedent pioner i interessant però que va fracassar d'una manera estrepitosa.

Tanmateix, la derrota de la UA només es pot entendre en funció de les expectatives creades, ja que si ens situam en una perspectiva un poc més àmplia, els resultats no varen esser tan dolents. A continuació ho veurem amb un cert detall. En el context de la Transició, la formació de la coalició Unió Autonomista no va esser fàcil. Finalment, la varen constituir el Partit Nacionalista de Mallorca "PNM" el Grup Autonomista i Socialista "GASI- i independents. La seva candidatura fou encapçalada per Josep Melià, que havia estat elegit Procurador a Corts el 1974 i gaudia d'un gran prestigi entre els sectors reformistes i regionalistes.

En les primeres eleccions democràtiques, de juny del 1977, ara fa trenta anys, la Unió Autonomista va rebre, al Congrés, 11.846 vots (3'6%), en el conjunt de les Illes Balears, de manera que només fou la sisena força més votada, rera UCD, PSOE, AP, Unitat Socialista "US" i PCE. Però si ens referim només a Mallorca, els seus 11.348 vots suposaren el 4'1% i superà tant el PCE com la US. A més, aquests vots es concentraven molt a la Part Forana, ja que a Palma només rebé el 2'2% dels sufragis. Així, en alguns municipis del nord i de llevant assolí uns resultats extraordinaris: Alcúdia (9'8%), Artà (18%), Manacor (12%), Petra-Ariany (22%) i Sant Llorenç (17%). També obtengué bons percentatges de vots a Bunyola (9'1%), Algaida (15%), Lloret (11%) i Sineu (22%). Al Senat per Mallorca, Climent Garau Arbona aconseguí 14.402 vots i fou el setè candidat a senador més votat.

Existia una base electoral per un nacionalisme de centredreta. Amb aquests resultats en un comicis generals estava gairebé garantida la representació, en uns comicis preautonòmics o autonòmics, i una forta presència municipal, en el cas d'eleccions locals. En aquest sentit, a més, s'ha de recordar que tant UM com el PSM han obtengut, en ocasions, resultats molt pitjors en les eleccions a Corts. En són exemples especialment colpidors el 3% del PSM el 1979, el 2'3% d'aquest mateix partit el 1982 o el 2'9% d'UM el 1993. Però encara foren pitjors el 2'1% del PSM el 1986 i l'1'9% d'UM als comicis estatals del 1996!

Però, tornant al juny del 1977, les expectatives de la Unió Autonomista eren moltes i la sensació de derrota fou aclaparadora. Josep Melià era una personalitat molt coneguda i s'havia fet una gran campanya. Segons les dades recentment aportades per l'historiador Llorenç Carrió, la UA va realitzar 50 actes electorals en espais o locals autoritzats per la Junta Electoral de Balears, més que UCD, AP o la Unitat Socialista. La coalició Unió Autonomista es va dissoldre, Josep Melià aviat s'incorporà a UCD i els partits que la formaven llanguiren durant un cert temps fins a desaparèixer completament la tardor del 1978. El nacionalisme conservador o de centredreta hauria d'esperar alguns anys per a poder consolidar-se a Mallorca.