Woody Allen com a solució

La vida sol reservar-nos una segona oportunitat. Per això no embogim quan ens abandona la sort. Si Déu ens tanca una porta, ens n'obre una altra. Després d'anunciar-se la sortida del Partit Popular de les institucions públiques, les Illes Balears afronten un augment espectacular de l'atur. Entre alts càrrecs, assessors i amics i familiars dels alts càrrecs i dels assessors que cessaran pròximament, els funcionaris de l'INEM ja s'han fet a la idea que enguany no podran fer vacances. Hauran d'atendre infinitat de sol·licituds. La tragèdia rau en l'evidència que no hi haurà col·locació (o col·locació adient) per a tothom. Carlitos Delgado ja ha anunciat que n'assumirà una quarantena, d'aturats, però és evident que les polítiques socials de Calvià "tot i la solidaritat encomiable del seu batlle amb els damnificats", no són suficients per a mitigar els efectes de l'hecatombe. El delegat del Govern té a mà un altre recurs. Si arreplega tots els sense papers (cosa que sol fer de tant en tant amb una eficàcia i professionalitat preocupants) i els envia a passar fam a la seva terra, el mercat laboral es trobarà en condicions d'absorbir la gent del Pepé que, a hores d'ara, ja sap que en dos dies es trobarà al carrer amb una mà davant i l'altra darrera. Tanmateix, allò que de primer antuvi ens podria semblar una bona solució, no ho és gaire. Els sense papers posen totxos, caven clots, s'enfilen a la bastida i fan les feines més dures i humiliants a sou de no t'hi fixis. I la gent que ara haurà de deixar d'escalfar la butaca a qualque despatx de l'administració pública, no té costum de vinclar l'esquena ni per a recollir les pilotes de golf. De manera que el problema de reubicació laboral que haurà d'afrontar el nou govern és força enrevessat. O pot arribar a ésser-ho, si tots no ens comprometem a aportar-hi solucions. Jo vull oferir-ne una. Sols una, però que si tira endavant valdrà per mil. El que em disposo a dir és cosa sabuda, encara que pel fet d'ésser-ho no deixa d'ésser una noticiassa. Woody Allen és a Barcelona, disposat a rodar Midnight in Barcelona (Mitjanit a Barcelona), una pel·lícula de la qual desconec l'argument, però que amb tota seguretat girarà entorn de la psicoanàlisi de pa amb fonteta, les píndoles i la frustració individual. I ara ve la bomba. Mister Allen necessita figurants. He visitat la pàgina de Rols, que és l'agència de càsting encarregada de contractar-los, i els aspirants únicament han d'emplenar un qüestionari amb les dades més usuals (nom i cognoms, edat, adreça, telèfon) i plegar-se de mans a l'espera que els cridin per fer una prova. No s'exigeix ni experiència en el plató ni a l'escena, encara que aquest requisit no seria un impediment insalvable per a bona part dels components de la colla conservadora balear. De comèdia, n'han feta. I molta. No diré tots, però molts d'ells, sí. I algun o alguna tenen una vena artística que pot deixar bocabadat el jurat més exigent. Penso en Isabel Llinàs. Si la Llinàs interpreta allò de libertad sin ira amb la mateixa emoció que ho va cantar l'estiu passat "recordeu: al costat de la mar i davall un sol africà, en homenatge a Pedro Jota i senyora", la contractaran a ulls clucs. Aquesta gent del cine sap fer les coses, i saben que difícilment s'aconsegueix una Bàrbara Streisand a preu de patató. En fi...! Aquí teniu l'adreça electrònica de Rol. És www.rolsl.com. Hi ha feina per a tots. Això sí, espavileu! Cal emplenar el formulari tan aviat com sigui possible, perquè a Barcelona n'hi ha que perden el cul per disposar d'un paper qualsevol, encara que sigui el de babau travessant un carrer. Tanmateix, cas que els conservadors balears trobin dificultats, sempre poden recórrer a una bona recomanació, cosa que tenen per mà perquè ningú no em pot negar que a l'hora de moure fils són uns mestres. Apa, pareu l'orella, informació d'amic: a Woody Allen, se'l considera un expert en literatura balear i, a més a més, amb alguna gent del PSM és corda i poal. Tot i que s'ha de dir que, de Barcelona estant, no s'ha dignat a pegar un bot a Mallorca. Un greuge que la gent pesemera no li perdonarà així com així. A part d'ésser un plasta dels grossos, molt possiblement sigui un desagraït.