Pere Muñoz23/06/07 0:00
TW
0

La prudència és una virtut que no sempre es practica â"començant per mi mateix. I quan hom està en campanya electoral, i no sap què passarà en el futur amb el seu cosset, encara ha de ser molt molt més prudent. Un amic em deia ahir que la venjança és un plat que se serveix fred, però un servidor mai no ha estat ni venjatiu, ni rancorós, i no per una voluntat ferma de ser bona persona sinó perquè simplement tenc mala memòria i m'oblid de les jugades brutes o de les paraules d'amenaça. Tenc poca memòria, però així mateix encara record vagament que el proppassat 20 de maig a la celebració del Gran Premi Nacional de Trot 2007, una candidata insular em va augurar un mal futur. Aquell deia feia vent, bastant de vent, o aire, com vulguin. Set dies després l'esmentada candidata volava cap a les cadires de l'oposició.

Li tenia apreci i em sap greu per ella, però sobretot em sap greu perquè la seva amenaça soterrada, o no tan soterrada, també se'n va anar amb aire fresc. Em pensava que la imprudència i la manca de fredor eren dos elements propis de les generacions més joves, però veig que també passa amb alguna dona adulta. I avui, qui escriu aquesta columna, manté el mateix somriure que el d'aquell dia airós quan va sentir, mentre els cavalls encara eren a la pista, alguna animalada entre el públic. D'altres han perdut el somriure, l'oremus, l'aire i les ganes d'amenaçar. En qualsevol cas, bon vent i barca nova a ella i a un President que sembla que abandona la política. Dues pèrdues importants i fonamentals per la política balear. Sense ells no sé si tornarem a aixecar el cap, no me'n puc avenir, però ja parlarem demà sobre aquesta qüestió que, sens dubte, marcarà el nostre futur com a poble.