TW
0

Els resultats electorals no han estat els esperats. Estam en un punt d'inflexió interessant. Un dels interrogants és: els dirigents dels dos grans partits, prendran les decisions atenent-se a principis o a mers interessos partidistes? Apuntava el secretari general del PP que seria una bona mesura un pacte entre PP i PSIB-PSOE, «perquè governi la força més votada». Va agregar que, encara que els ciutadans ho veurien bé, els localismes ho impedeixen. Segons la meva opinió, l'important és que hi hagi alçària de mires suficient, tant per part del sr. Matas com del sr. Antich perquè això no es converteixi, una vegada més, en un basar.

Qui diu que la ciutadania vol que s'atorguin institucions senceres a partits minoritaris? El PP hauria de fer tot el que estigui a la seva mà per subscriure un pacte amb el PSIB, un pacte que podria consistir en: a) que governi la força més votada: crec que aquesta opció la podem descartar, doncs implicaria que el PP governàs les tres institucions i els socialistes no estan per la tasca; b) repartir-se les institucions: el Govern per a Jaume Matas, la batlia de Palma per a Catalina Cirer i el Consell de Mallorca per a Francina Armengol, per exemple. Aquesta opció, o una similar a aquesta, és la que més i millor entendria tot el món; c) que els dos grans partits es posin d'acord en el límit de les cessions a Munar.

Si res d'això funciona, ens trobarem davant d'una tremenda injustícia: la força política més votada, condemnada a l'oposició. Però almenys la il·lusió de tot aquell que hagi votat el PP continuarà viva.