Un bon partit

Ara, fa quinze dies com aquell que diu, ell, «en Curro del palau», va patir un accident, va travelar i es va fotre una trompada de mil dimonis. Diuen que va enguixat de cap a peus i ple de blaverols. Si li mireu la cara sembla un «cromo», es queixa més que un condemnat i com que no es pot moure i necessita que algú li doni el xarop, li ha demanat a ella, a la Princesa, que per favor torni a casa. Ella, com moltes altres dones també maltractades, sap que dels maltractadors com més enfora millor, però és incapaç d'oblidar-lo, sap que la tornarà a enganar, que li serà infidel i que la maçolarà de bell nou, tot això ella ho sap, però diu que no hi pot fer més, que aquest bon partit, popular, es penedeix ara dels atacs de fúria que llançà contra ella, sense adonar-se'n que amb la seva actitud, ella, el que fa és que els maltractadors no rebin el càstig que es mereixen. Els amics i les amigues li diuen que ell no és un bon partit, que no és un partit que li convingui, que la tornarà a tupar de nou (o de vell, que això ja ve d'avior), basta fer una ullada cap enrera per veure les vegades que l'ha aparrussada, que s'oblidi d'ell, que si vol un bon partit que en triï un que li sigui fidel, que la tracti millor tal com ella es mereix, que tingui mà esquerra en proposar-li les coses, que no li falti al respecte com feia el malapeça que tenia abans per company. Però ella està indecisa, intranquil·la, per una part sap que és cert que la tornarà a maçolar, i això li sap greu, perquè ella fou criada i educada a la mallorquina, amb el respecte a la convivència i no n'entén de traïdories, no es mereix de cap de les maneres que un «pinxo» del tres al quatre, que no li arriba a les soles de les sabates, infli pit i l'humiliï un cop darrera l'altre, perquè la tornarà a enganar, com sempre, que els botiflers i col·laboracionistes no milloren, més bé, o més malament, amb el temps, empitjoren. Ara, d'aquí a un grapat de dies, ella, la Princesa de Mallorca, decidirà el que ha de fer, ja és major d'edat i haurà d'agafar una decisió important que pot marcar el seu destí i, el més important, el destí del seu poble. Déu vulgui que una cosa tan decisiva es faci amb seny i que no es pugui dir que a més de l'home, la dona és també l'únic animal capaç de travelar dos cops seguits amb la mateixa pedra.