Un descobriment de la campanya

En un país amb una classe política generalment mediocre, l'aparició de noves persones actives en aquest món sempre ha de ser observada molt de prop. És del tot imprescindible la renovació d'una part important de la nòmina política del país. En aquest procés, s'hauria de pensar en la possibilitat de recuperar algunes figures que, per qüestions ics, s'estimaren més o es veren empeses a contemplar l'espectacle des del pati de butaques -o des del galliner. La política illenca, en mediocratitzar-se tan severament, ha deixat la cuneta plena d'accidentats, molts dels quals només havien pecat de lucidesa i, de vegades, d'honestedat. Si contemplam amb el filtre de la necessitat de renovació el desenvolupament de la vida política d'aquests quatre anys que vénen, podríem aconseguir si més no facilitar la percepció que la societat hauria de tenir dels seus polítics, de cada un d'ells per separat i també en relació als seus partits. La pèrdua de majoria del PP ja podria indicar, entre altres coses, una voluntat lleu de renovació, podria indicar que la població desitja, tal volta sense ser-ne plenament conscient, desitja una classe política integrada per individus més preparats, més cultes, honests i més propers. La campanya no ens ha permès descobrir gaires debutants en política, però seria injust no traçar un marc especial per a la persona que el PSOE presentava de cap de llista a l'Ajuntament de Palma, Aina Calvo. Tot i tenir tantes coses en contra -adversaris i camarades- s'ha imposat en el panorama gràcies a una personalitat, a un tarannà i a una preparació veritablement estranyes en la nostra classe política. Si les maniobres del clavegueram postelectoral li permeten ser batlessa, segurament podria fer passes significatives de cap a la reorientació urgent de la ciutat. Certament, en alguns detalls ha revelat petits brots d'immaduresa o de falta d'informació, sens dubte atribuïbles a causes fàcilment subsanables. L'important és que té la ciutat al cap i al cor. Ara s'ha de veure. Sigui quin sigui el desenllaç, governi Aina Calvo o treballi en l'oposició municipal, és remarcable que la campanya ens hagi descobert una persona que no hem de censar a la parròquia de la mediocritat regnant. En un paisatge com el de la nostra política, aquest fet és digne de menció. (Ah, com a curiositat sense més transcendència: Aina Calvo llegeix, un detall que acaba notant-se -i molt- en la cara de les persones.)