L'esqueix de l'arbre tornarà a florir

Per alguns els grafiters urbans només embruten les parets però no és sempre així. El títol que he escollit per aquest article l'he agafat d'una pintada que vaig veure en un cèntric carrer de Ciutat. Dos dies després vaig tornar al mateix indret per fotografiar-lo i ja no hi era. Algú havia tapat amb pintura la brillant frase d'un artista anònim reprimint així un missatge poètic però alhora crític i compromès amb la nostra Mallorca que tant estimam alguns. I és que la nostra illa és limitada. Té una superfície de 3.667 quilòmetres quadrats. No en disposam de més. Així i tot, la depredació de la nostra terra ha resultat ser brutal, desmesurada i irreversible amb un consum de territori superior a les 2.000 hectàrees i un cost econòmic exagerat que ha creat una ferida irreparable a la nostra illa i una clara aposta pel transport privat en detriment del públic. A més tots els pobles que han quedat a prop de les noves carreteres estan experimentant un nou creixement desbocat de construcció residencial en quedar més a prop de Palma, hipotecant així el futur econòmic i social de les nostres Illes i el caràcter i la fisonomia de molts de pobles. Mai com ara s'havien venut pisos a Campos, «a tan sols 20 minuts de Palma», així com mai hi havia hagut la necessitat de crear tantes plataformes ni de sortir al carrer de forma massiva en repetides ocasions. La nostra llengua i cultura catalanes, pròpies de Mallorca, també n'han sortit malparades. El decret Fiol o el decret de trilingüisme no són més que excuses per derogar el Decret de Mínims que fins ara exigia que els centres educatius impartissin almanco un 50% de les classes en llengua catalana.

Tot aquest mal ja està fet. Ara, del que es tracta és d'evitar un altre dany més gran. Perquè encara no s'ha construït l'hospital de Son Espases i encara podem evitar duplicar l'aeroport o construir noves urbanitzacions, camps de golf, dessaladores o parcs temàtics. No sé si la nostra «estimada» illa podria resistir quatre anys més en unes mans que s'han implicat en casos de corrupció, especulació i cobrament de comissions demostrant una clara falta d'ètica i honestedat i una primacia d'interessos privats. El que ells diuen és que creen riquesa però l'únic que han creat són rics: a ells mateixos i els seus amics. «Tanmateix tots són per l'estil, un cop es puja al poder tothom es corromp, jo no votaré, tanmateix...», diran alguns. Tanmateix. Aquesta és la nostra desgràcia. No es tracta de votar a qui més t'agrada sinó a qui menys et disgusta perquè una altra Mallorca és possible, més sostenible, que no posi en perill el futur del nostre model econòmic, sense exhaurir la terra ni els recursos naturals on les persones siguem el primordial. Perquè qui realment estimi Mallorca sabrà a quin costat té el cor.

Lluís Gené Gil. Sóller.