Pesca sense repesca

La consellera d'Agricultura i Pesca, la senyora Moner, no vol entendre d'estudis científics ni de realitats testades en altres indrets: els interessos d'una part dels seus votants no poden adequar-se a la caparruda realitat de la natura i ha decidit encapçalar la rebel·lió contra la declaració ministerial. Les eleccions són d'aquí a quatre dies i no pot esperar el que duri aquesta veda guaridora. Ella exigeix posar la natura al servei dels costums dels seus votants. Perquè -tot s'ha de dir-, d'interessos econòmics importants no es veuen afectats més que els dels pescadors professionals, però hàbits de pesca aficionada, de caça submarina (teòricament sense vocació de lucre), de barques que tiren el ferretó on volen i d'altres costums per l'estil es veuen restringits per la normativa estatal, molt més radical que l'autonòmica. Per això, perquè sàpiguen que Madrid prendria aquestes decisions, s'avançaren i feren un decret amb molta cura de no trepitjar més calls que els galindons de la natura. A això li diuen protegir i descaradament sumen metres i metres quadrats de territori i de litoral protegits.

En tot aquest sainet penós, a més de l'actuació d'una consellera que només li interessa el curt termini, hi ha d'altres interessants actors. Els pescadors, tradicionalment mal considerats en el món del conservacionisme i sovint acusats d'espletar els recursos sense manies, són els més convençuts de la mesura que els perjudica a curt termini. I els hotelers, altre temps la guàrdia pretoriana dePP, ara procuren no dur la contrària al Govern central, perquè el poder és allà i els tenen uns altres. D'això es tracta a les eleccions.