De Sisa al Líban

Mentre tot això passava a Nou Barris, a un fotimer de parades de metro de distància de la plaça de Sant Jaume, dilluns vaig veure que els belgues començaven a Brussel·les la commemoració del centenari del naixement d'Hergé, el creador de Tintin, ja sabeu, el periodista més famós de tots els temps i que mai no ha hagut de quadrar un titular senzillament perquè mai no ha escrit ni una línia. Un heroi que va fer una transició de cap al políticament correcte i que ha ajudat tota una gernació de neolectors de tot el món a familiaritzar-se amb els atles i els llibres de geografia per seguir els seus recorreguts per tot el món.

Si s'haguessin conegut és molt possible que Hergé s'hagués inspirat en un altre heroi, o així és com ens el presenten els llibres d'Història, Charles Lindberg, el tipus que va tenir la genial ocurrència de travessar l'Atlàntic en solitari en un avió, l'Spirit of Saint Louis. El dilluns va fer vuitanta anys i alguns mitjans ho varen explicar molt bé. No sé què en pensaria Lindberg de l'aviació moderna, però segur que davallaria més d'un sant quan li perdessin la maleta i veiés que alguns anys després en fan una subhasta pública, com la que ha muntat Iberia en el que ja és el súmmum del cinisme. Si les coses anassin com toca seria impossible fer subhasetes d'objectes perduts, simplement no se perdrien.

I entre tanta commemoració, quasi se'ns passa per alt que va ser el dia internacional dels museus, i que hi va haver una gentada, demostrant que la cultura, quan se sap vendre funciona. Els qui tenen un drama autèntic són els anglesos, als quals se'ls ha cremat tota una icona, eCutty Sark -el vaixell, no la casa de whisky-. Algú haurà de donar bones explicacions de com és possible que es cremi un emblema de la pàtria.

Tot això segur que passarà als llibres d'història del futur, però no crec que hi passi, o que ocupi més d'una línia a peu de pàgina, que la policia de Barcelona ha començat a fer servir una arma terrible a les manifestacions o que al Líban tornen a matar-se i nosaltres giram la cara cap a una altra banda. Vaja, vejam si diumenge hi ha alguna efemèride digna de figurar en els llibres del futur.