L'especulació guanya la lluita

El G8 bada. S'entén que no sempre tots els governs més importants del món veuen les coses del mateix color. Ja sabem quines sén les dissensions en les files del G8 sobre el canvi climàtic, per exemple. Però ara ha sortit un altre assumpte que pot tenir una importància semblant: la de la regulació de fons d'inversió especulatius. Basta anomenar-ho i ja se senten els badalls d'avorriment. Però, malgrat el poc interès d'alguns dels nostres governants, tenen un poder creixent i un paper cada cop major en el futur econòmic de cada un de nosaltres. Tenen més poder econòmic que molts governs, i en conjunt més que tots els governs, i no tenen cap norma sobre com exercir-lo. És a dir, no estan regulats. Els fons especulatius, hedge funds en parla americana, estan oberts a gent que té més d'un milió de dòlars per invertir i no fan massa preguntes, ni les contesten, per suposat. Només l'any passat anunciaren més de 700.000 milions de dòlars de compres. Són propietaris anònims de tantes empreses, i responsables per tants llocs de feina que alguns governs, com el d'Alemanya, volen que es limiti què poden fer, no fos cosa que ens arruïnassin. Els beneficis que guanyen aquests hedge funds són enormes. Els gestors d'aquests fons més ben pagats l'any passat cobraren més de mil milions de dòlars cada un. Els americans i els britànics han resistit la proposta de regular la indústria, malgrat els indicis, per exemple, que en les seves operacions de compra carreguen les empreses víctimes de deutes mai vists abans de tornar-les a vendre al mercat de petits invesors. Els anglosaxons mantenen una fe esfereïdora en el poder del mercat per limitar el mal de l'especulació, cosa que no hauria de deixar dormir la resta del G8.