El gran premi

Avegades no som res per nosaltres mateixos, o som poca cosa. Anam molt a remolc de les circumstàncies. Si dissabte passat us deia que foren certes amistats les qui em feren militar en allò que d'una forma ligth en diríem la progressia nacionalista, i d'aquí no me n'he mogut; arrels familiars i, sobretot d'amistat, m'han fet seguir, ni que sigui un poc d'enfora el món del trot. Una amistat fidel, val a dir-ho, que m'ha fet sovintejar alguna visita a l'hipòdrom -pel meu compte no hi hauria anat- i a temptar-me un pecat capital que duc a dintre i que, com que és confessable i encara no hi tenc addicció malaltissa, us el faré avinent: la ludopatia. Els meus guanys amb les apostes han estat tan minsos, és a dir inexistents, com els guanys de l'amic propietari, que no és altre que el company de pàgina, Francesc Bujosa; tanta sort que les meves pèrdues -potser ell dubitatiu i condescendent en diria inversions- no han estat tan elevades com les seves. Tanmateix, més enllà dels pocs euros gastats en les apostes i d'haver de posar cara compungida i solidària davant el poc èxit dels seus projectes trotadors, li he d'agrair el plaer de llegir-lo i també haver-me enconat aquest cuquet cavallístic que entra en ebullició quan s'acosta el tercer diumenge de maig. Fins a tal punt que alguna vegada he estat temptat de canviar les tribunes de son Moix per les de son Pardo. En tot cas, he seguit atentament els suplements de trot del nostre diari i m'he intentat fer una mínima radiografia del qui és qui en el món cavallístic; encara que m'agradaria saber-ne molt més i indagar quina relació hi ha entre les finances illenques, és a dir, les grans fortunes i el trot, si és que n 'hi ha. O per què el trot no té el glamour que hauria de tenir entre la nostra beatifull people,. Cosa bastant difícil, especialment, el primer interrogant, car saber per on es filtren les finances illenques o per on s'evadeixen deu ser un secret que passarà inadvertit fins i tot al fiscal Carrau. Però tot això ja són figues d'un altre paner. Tanmateix era a aquest altre paner on volia anar a parar. Permeteu-me que faci un darrer apunt del meu idil·li amb el Gran Premi. Com que m'interessa l'ànima humana, també m'he intentat posar dins la pell dels guanyadors, no tant dels propietaris com dels seguidors i també, ai las!, dels perdedors. De com en tres minutets escassos tot el treball i les il·lusions sembrades en un any, alguns en més, arriben a tocar amb un dit al cel o es desfan com les mirades que cerquen colombrar els amagatalls secrets.