TW
0

L'experiència ens ensenya aviat que un mal tràngol sempre se supera amb un altre pitjor, i potser això és el que han pensat, conscientment o inconscient, R.C. Anding i T. Conley Powell, els autors d'un manual que explica què hauríem de fer els humans en cas d'una invasió extraterrestre. Podem discutir la probabilitat que un dia d'aquests ens veiem embrancats enmig d'una batalla entre alienígenes i tropes lleials al govern (quin?), però el fet de plantejar aquesta possibilitat relativitza els mals que ens assolen, des del nepotisme del president del Banc Mundial fins a l'aterratge suau dels preus dels habitatges. En qualsevol cas, Anding i Powell l'han encertada de ple i el llibre -An Introduction to Planetary Defense: A Study of Modern Warfare Applied to Extra-Terrestrial Invasion (Introducció a la defensa planetària: Un estudi sobre la guerra moderna aplicada a les invasions extraterrestres), publicat per Brown Walker Press, Florida, que es pot aconseguir per poc més de trenta dòlars, encara que els preus a la xarxa baixen fins a gairebé els vint- ha esdevingut un best-seller de primera als Estats Units, com ho seran les traduccions arreu del planeta. El llibre replanteja la vella discussió científica (tan profitosa en termes de ficció) sobre la probabilitat que hi hagi vida, i vida intel·ligent, en altres llocs de l'univers, a partir dels últims descobriments científics, i examina plantejaments clàssics com l'equació de Drake i la paradoxa de Fermi. Anding i Powell pensen que l'actualització de l'exobiologia ha de fer-se assumint que només a la Via làctia hi ha milers d'espècies intel·ligents, i que aquest supòsit és molt més raonable (això és: sostenible amb suport empíric, segons el que sabem ara com ara de biologia terrestre i d'astronomia) que l'absentisme que nega tota possibilitat a la vida extraterrestre, i que només aquesta renovació ens permetrà avançar en la confirmació de la hipòtesi. Igualment recomanen canviar el criteri tradicional, original de Carl Sagan, que una civilització avançada és aquella que disposa de radioastronomia (com la nostra des de fa algunes dècades), i substituir-lo per la previsió que l'excel·lència tecnològica s'aconsegueix quan una civilització és capaç de viatjar a un deu per cent de la velocitat de la llum. En tot cas, aquestes propostes de partida no responen el dilema essencial: si això és cert, per què no han vengut ja, els extraterrestres, per què no són aquí? Pot ser perquè no val la pena, pensen, perquè l'univers té molts llocs interessants per visitar i el nostre planeta no hi és, en aquesta llista, entre els primers.

La idea del llibre, però, no va sorgir de cap discussió científica, sinó d'un debat, l'any 2001, sobre terrorisme, i això ha donat lloc a la sospita que el dia que l'amenaça terrorista no sigui creïble per manipular les societats occidentals, com s'ha esdevingut als Estats Units, els governs recorreran al perill extraterrestre. Contestant sobre un hipotètic atac exterior, Anding i Powell assenyalaren la similitud entre la imprevisió del terrorisme, front a les guerres tradicionals en les quals es forjà l'art militar, tot afirmant que «La humanitat s'haurà d'atrinxerar i combatre amb armes improvisades i tàctiques de llampec, molt a l'estil emprat pels insurgents iraquians que combaten contra els Estats Units. Hauríem de crear -davant d'una invasió extraterrestre- una resistència insurgent, a l'estil mujaidin». No cal dir que el més interessant de l'argumentació és el fet, aquest sí increïble, que una amenaça extraterrestre servís per fer obligada la col·laboració, en el mateix bàndol, de grups tan enfrontats com ara ho són l'exèrcit nord-americà i els combatents islàmics!

Aquesta seria, evidentment, una guerra diferent a totes, i fins i tot es fa difícil empescar-se què significa que hi hauríem d'emprar armes no convencionals. També els extraterrestres ho farien, hem de suposar, i així és possible que ens haguéssim d'enfrontar a tècniques de control mental o a la contaminació de l'aigua del planeta. Per tot això se'ns ensinistra en el llibre, des d'un interessant índex: l'anàlisi estadística que calcula la probabilitat de la invasió, els motius per preparar la guerra que suposaria, els possibles tipus d'enemics (motivadors, destructors, assimiladors o conqueridors, i com comprendrien l'acció humana), la necessitat d'incrementar el coneixement, les possibles respostes a distintes amenaces -segons les claus del plantejament bèl·lic tradicional: vam fer el correcte?, vam guanyar?-, i la necessitat de preparar, des d'avui mateix, una «sisena columna». I finalment un epíleg, ben comprensible, sobre les responsabilitats «patriòtiques, ètiques i legals» que plantejaria, o plantejarà, aquest conflicte. Ciència ficció? És possible, però no oblidem que les guerres es guanyen sempre evitant-les, i que la millor funció d'aquest llibre és evitar les que ja coneixem, les que s'han succeït al nostre planeta des de molt abans que esdevinguéssim, suposadament, intel·ligents.