Què passa amb la Llei d'adults de les Illes Balears?

El dia 12 de maig de 2006 vam publicar un escrit en el qual dèiem que la nova llei era molt més avançada que el capítol IX de la LOE i que recollia les bases del que ha de ser l'educació de persones adultes del segle XXI, sempre que es desenvolupés correctament i els reglaments es fessin bé. També dèiem que si es complien aquestes condicions, les Illes Balears serien una excepció dintre de l'Estat espanyol.

Repassem alguns dels mèrits d'aquesta llei d'adults; aquesta llei autonòmica recull algunes de les idees bàsiques que haurien de tenir les lleis per a persones adultes: té en compte que els adults tenim poc temps per estudiar, que la formació bàsica sols es pot desenvolupar en els centres específics de persones adultes i preveu una organització i una ordenació pròpies, encara que el currículum i l'especialització del professorat n'han quedat fora, però aquestes qüestions són competència de Madrid.

Què ha passat? Que la llei no s'ha desenvolupat en cap dels seus articles, ni tenim cap calendari de desenvolupament, però la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears ja ha pres decisions contràries a la nova llei, com és autoritzar onze instituts per impartir educació bàsica per a persones adultes quan la llei limita aquesta autorització als centres d'adults.

La Llei d'adults de les Illes Balears es va consensuar amb tots els partits polítics del nostre Parlament i els parlamentaris del PP en el seu moment la van defensar com un dels seus mèrits. Si la Llei d'adults estableix que les persones adultes han de realitzar l'educació bàsica en centres específics d'adults és perquè no és adient que una persona que ha fracassat en un IES hagi de tornar en aquest mateix centre i amb els mateixos professors que l'han suspès.

La nostra comunitat autònoma és una de les que té més fracàs escolar de l'Estat i una de les que té més població sense qualificació professional. Com a mínim, tenim mig milió de persones adultes sense qualificar. Nosaltres creim que aquest 50% de la població adulta de les nostres illes té dret a una segona oportunitat de qualitat. Quantes persones adultes majors de vint-i-cinc anys estan cursant educació secundària en els centres d'adults? Quantes estan matriculades en els onze instituts que imparteixen educació secundària per a persones adultes recentment autoritzats a impartir l'educació bàsica per a persones adultes? Una quantitat insignificant. I si segons la LOE, el Graduat en Educació Secundària és el títol que dóna accés a la formació professional de grau mitjà, es pot veure que la majoria d'aquest mig milió de persones ho tenen molt cru. És més, està exclòs de la possibilitat real de qualificar-se i això vol dir trobar-se en un factor molt clar de risc de pobresa.

Els col·lectius que vam demanar la Llei d'adults, ara ja fa quasi deu anys, ho vam fer precisament per evitar aquests riscos d'exclusió social. No desenvolupar la llei és perpetuar aquesta exclusió.

I per què es prenen aquestes decisions tan negatives? Per què alguns directors d'instituts de secundària pressionen perquè volen captar més alumnes per conservar la seva plantilla? Per què alguns professors dels IES estan cansats d'impartir classes a grups d'adolescents i volen unes classes més relaxades? Per què els gestors de la Conselleria d'Educació i Cultura encara no han entès l'univers que comporta la psicologia i els aspectes socials de les persones adultes? Sigui com sigui, l'autorització d'impartir educació secundària per a persones adultes en els IES deu ser totalment il·legal, ja que és contrària a una llei aprovada en el Parlament pel seu propi partit i sols respon a interessos corporatius de molt poques persones que passen per sobre els interessos de la majoria.

Amador Alzina Marc, Genestar. Ciutadella.