Mestres

Tots som deixebles, al llarg de la nostra vida. Tots tenim uns mestres que ens permeten entendre el món i guien les nostres passes vers la llum o la tenebra. Stefan Zweig (1881-1942) recull en un sol volum tres assaigs sobre els tres escriptors que considera els mestres indiscutibles del segle XIX, artistes universals, sublims, capaços de forjar amb la seva obra un cosmos propi i inigualable, etern i infinit. Deixant de banda autors de la immensa categoria de Goethe, Stendhal, Flaubert, Tolstoi, Victor Hugo, etc., Zweig aposta per un francès, un anglès i un rus: Balzac, Dickens i Dostoievski. Així, Tres maestros (Acantilado, 2004) explora en la psicologia d'aquests grans novel·listes i s'endinsa en l'anàlisi de les seves obres i els seus personatges. Balzac sobretot tracta el món de la societat que l'envolta i cerca amb la ploma (recordau aquella cèlebre frase seva?) el triomf absolut, el poder gloriós, que no aconseguí Napoleó amb l'espasa; Dickens se submergeix en l'àmbit de la família i recrea l'atmosfera de la infantesa i de les penúries amb tal precisió que commou, amb la publicació d'Oliver Twist, la consciència col·lectiva de tot un país; Dostoievski encarna el Tot i el No-res, el triomf i la derrota, les ambivalències del bé i del mal, ja que coneix l'èxit però també els flagells de la presó, els treballs forçats, l'exili... Sens dubte algunes de les obres d'aquests genis haurien de formar part del gruix de la cultura literària de qualsevol lector amb ganes de conèixer el bo i millor de la literatura universal, atesa l'excel·lència i la vastitud, posem per cas, dels vuitanta volums enllestits (n'hi ha quaranta més d'incomplets!) de La comèdia humana de Balzac. Qui no se sent sotmès i glapit per la plenitud existencial i les constants emocions deDavid Coperfield de Dickens? O per la passió il·limitada que ens desvetllen els personatges, tràgics i miserables, covards i traïdors, bàquics i corruptes, despietats i lascius, de les obres de Dostoievski: Karamázov, Stravoguin de Els dimonis, Svidrigáilov de Crim i càstig, l'estudiant de L'adolescent... En fi, mestres que s'han sacrificat per llegar-nos una meravellosa obra d'art. Zweig agafà el seu relleu abans de caure rendit davant la crida del suïcidi. Val la pena llegir-lo. Un magnífic assaig!