Blair diu adéu

Toni Blair, el líder de la nova frontera, l'home que aportà idees i un estil nou, no només al Regne Unit, sinó al conjunt de la socialdemocràcia europea, plega cremat pel seu fracàs en haver embarcat el seu país en la guerra de l'Iraq. És cert que hi ha molts enfrontaments i tensions internes en el si del partit laborista, és cert també que una dècada al cap del Govern produeix un desgast enorme. Però en circumstàncies normals, Blair hauria pogut superar aquests entrebancs. Però no és el cas. La foto de les Açores amb Bush i Aznar, les nombroses baixes britàniques al conflicte iraquià, la pèrdua de prestigi del Regne Unit a escala internacional en haver-se convertit en un apèndix de la política de Washington i fracassos com l'atemptat de Londres de l'estiu del 2005 protagonitzat per agents d'Al Qaeda han marcat el final polític de Blair. Els seus èxits en política interior, especialment econòmics en haver impulsat un nou dinamisme basat en una gran permeabiltiat social i facilitats per a la creació d'empreses i de feina, no han estat suficients per aportar-li suficent oxigen per poder continuar en el poder. Dia a dia, es veu cada cop més clar que la factura de l'Iraq és enorme. L'obessió per mantenir-se devora Bush en una guerra il·legal que ha ferit les consciències de milions i milions de persones arreu del món és motiu suficient per acabar amb el lideratge d'un premier. L'actual progrés britànic està empapat de sensació d'inseguretat i de mala consciència. S'imposava un cavi pel bé de la col·lectivitat.