Correu electrònic

Fa voltes per internet un correu que convida a fer memòria sobre els fets d'Andratx, ordenats cronològicament, amb fotografies -sí, el senyor Jaume Matas surt en algunes d'elles-, declaracions, reunions -aquell dissabte horabaixa al Consolat de Mar: Matas, Rodríguez, Hidalgo-, juraments -Rodríguez i la seva performance bíblica en el Círculo Mallorquín- i, sobretot, sobretot, les denúncies per actuacions irregulars al municipi i la nul·la capacitat de resposta per part del partit que aixoplugà el senyor Hidalgo i el confirmà com a candidat. La renúncia del senyor Hidalgo es produí quan les coses eren insostenibles. Però el PP no ha acabat de fer bugada. Aquest correu electrònic és com l'àngel que despertava els pastors i els anunciava la bona nova. Els pastors dormien. Fa la impressió que la nostra comunitat du molta de son enrere, i per això el correu en qüestió, en repassar els fets sense truculències, sembli tan subversiu. Com és possible que l'impacte a les consciències hagi estat tan feble i tan breu, és una pregunta a la qual podem trobar respostes massa fàcils, però que per a servidor continua desembocant en un misteri. Ja estam que l'enorme quantitat de gent que votà el senyor Hidalgo a les darreres eleccions sabia qui votava. Però aquests processos d'osmosi no expliquen per què el conjunt de la nostra societat no ha incorporat adequadament el cas Andratx al seu inventari de coses a tenir presents. Sens dubte, pel que fa a la claredat dels objectius estrictament professionals dels mitjans de comunicació, vivim un dels moments més confusos de la democràcia. La inèrcia del dia a dia, imposada pels gabinets professionals de contaminació informativa, ha assolit un pes com mai no s'havia conegut, llasta greument els mitjans de comunicació d'aquest país. Aquest fet contribuiria a explicar per què els efectes de fets com els d'Andratx, de ses Salines, de Santa Margalida, de Calvià... tenen tan poc pes en l'opinió pública. Però sens dubte hi juga un rol distingit l'anèmia de l'oposició, especialment la del principal partit de l'oposició, que, segons l'enquesta que publicava diumenge passar La Vanguardia, és suspesa sense pal·liatius per l'opinió pública illenca. Hi ha molta oposició que, simplement, no fa feina. Hi ha opositors que, quan han enviat una nota als diaris dient que s'està en contra, creuen que ja han fet més del que els pertoca. Després culpen els mitjans de comunicació perquè no s'han fet un ample ressò de la seva noteta. Sigui qui sigui qui ha construït aquest correu que circula per les venes d'internet, ha fet més oposició que molts d'assalariats de la política. Obriu el correu. Tal vegada haureu rebut aquesta història vomitiva dels fets d'Andratx, explicats amb mesura, amb ordre i concert, contra l'oblit.