Més autogovern per salvar el català

Modestament, crec arribada l'hora de plantejar a l'Obra Cultural Balear que per a successives edicions de la Diada per la Llengua i l'Autogovern cal reconsiderar-ne el lema. Sí, possiblement fa deu o quinze anys resultava fàcil de creure i de convèncer que la salvació del català a les nostres Illes depenia en gran mesura d'assolir cotes més altes d'autogovern. Madrid, l'Estat centralista, podia ser presentat fàcilment com el dolent de la pel·lícula, que ens oprimia i ens coartava la llibertat d'utilitzar la nostra llengua. Però ha passat molt de temps, i sobretot moltes coses, de llavors ençà. El nostre nivell d'autogovern actual no té res a envejar al dels länder alemanys. El present i el futur del català no es juga ja a Madrid, sinó a les instàncies polítiques d'aquí mateix. Són els polítics que encarnen el nostre autogovern (o sigui, els Matas, Fiol o Rodríguez) els responsables de decantar-se per tractar el català com el que és, un tresor cultural en perill, o bé com un pedaç brut que no fa més que nosa per a la nostra projecció internacional. I fa falta ser cecs per no veure quina de les dues és l'opció que han escollit. No ens enganem, ni ajudem a confondre la gent. Per defensar el català no necessitam ja més autogovern, sinó enviar a l'atur la caterva de polítics que actualment administren el nostre elevadíssim grau d'autogovern (incloses les competències pràcticament exclusives en matèria d'educació i de cultura). Personalment, no tenc la més mínima il·lusió de reivindicar una policia autonòmica o la transferècia al Govern balear de la gestió de l'aeroport. Respect l'opinió dels que sí aspirin a això, inclosos també els partidaris de la independència (en totes les seves modalitats: de Mallorca, de les Balears, dels Països Catalans...). Però pens que continuar mesclant la defensa del català amb la demanda de més autogovern no fa més que alimentar (encara que sigui sense voler) un mite enganós sobre la vertadera amenaça a la supervivència de la nostra llengua.