L'Au Fènix torna volar damunt el cel de Mallorca

No sempre dins el bestiari actual els animals nobles que caracteritzaren les virtuts de l'antiguea, en especial la medieval, tenen avui dia, representació. És qüestió a debatre en altre moment.

El que sí puc afirmar és que l'Au Fènix ha reaparegut a la nostra Mallorca calcinada pel ciment i el formigó, sagnada per vies ràpides i autopistes que no ho són, parcs que de verd tan sols tenen les casetes de vidre que amaguen estris de descontaminació i altres herbes. Que consti que el mot herbes és emprat en sentit figurat, perquè les esquifides herbes del parc de les vies (?) ben poc tenen de verd. Tal volta no seria millor dir el parc dels nous aparcaments?

En efecte l'Au Fènix de bell nou ha fet paleses les seves virtuts taumatúrgiques i dins poques setmanes podrem fruir un antic convent franciscà gràcies a la resurrecció de les seves cendres. Em refereixo al convent de Sant Bonaventura de Llujcmajor, que després de més de cent setanta anys d'abandonament rebrota de nou com poncella esponerosa.

L'any 1836 fou un any fatídic per al patrimoni cultural nostrat. La desamortització acabà amb un cabal de monuments emblemàtics que feren de la nostra illa una terra tudada. Gosaria afirmar que l'exemple desamortitzador encara és vigent amb tota la seva desgraciada continuïtat destructora que caracteritza la nostra terra.

Emperò, de tant en tant, qualque exemple trenca la línia destructora i permet concebre esperances envers la recuperació patrimonial. És el cas de l'esmentat convent que, convertit en casa cuartel de la Guàrdia civil, Jutjat de Pau, escorxador i magatzem municipal va romandre al llarg de més d'un segle i mig en un estat lamentable i que ara ha reixit amb força i ben prest es convertirà en paradigma del que mai s'hauria d'haver fet i del que ara, si volen els competents en la matèria, es pot fer. Això sí, per fer-ho és ben necessari posseir sensibilitat, bon gust, amor al passat i saber fer l'àrdua tasca de recuperar uns àmbits conventuals, menyspreuats i dedicats a finalitats gens adients a la seva funció primigènia, per destinar-los a una dedicació cultural imprescindible per al futur d'una ciutat important de les característiques de Llucmajor.

Els afanys recuperadors han fet possible el miracle de la renaixença del convent llucmajorer. Polítics, arquitectes, tècnics en rehabilitació, restauradors de béns culturals, historiadors de l'art, arqueòlegs i etnòlegs de comú acord, formant un equip conjuntat ple d'entusiame han materialitzat la posada en valor d'una ruïna malmenada pel temps i pels homes. Des de teulades fetes mal bé, a murs malmenats per noves obertures, parets fumades per les fogueteres de llars tercermundistes i tantes altres coses puntuals que castigaren la fàbrica per adaptar-la a unes necessitats poc recomanables, fan d'aquesta màgica recuperació quelcom digne de tenir en compte, mereixedor de tots els beneplàcits, precisament a uns moments en què les lloances destinades a altres actuacions semblants llueixen per la seva absència més absoluta.

Haver pogut participar en aquesta tasca, endemés suposa per a mi un honor que no té preu, malgrat la meva participació tan sols suposi una ínfima baula de la cadena, llarga cadena de responsables, de tota mena, que han fet possible tal obra.

Voldria que les meves paraules fossin un suport per a l'Ajuntament de Llucmajor, que ha enllestit aquesta molt digna recuperació patrimonial i de manera especial als tècnics de les empreses de construcció i rehabilitació que han intervengut, des dels treballadors menys qualificats als tècnics corresponents que han controlat la feina, als arquitectes i aparelladors que l'han dirigida i als historiadors i restauradors d'art de l'equip de la Universitat de les Illes Balears que han propiciat el salvament de les pintures murals que suposen la descoberta artística més important que s'hagi pogut realitzar en molts d'anys.

No debades la recuperació del convent de Sant Bonaventura, de la fàbrica i els importants elements decoratius, des de les grisalles de la clastra, les teules pintades de la seva volada a les policromies de la cúpula de l'escala magna és una esperançadora mostra que ens lliura dels desveris que encara patim.

En poques paraules diria que la labor efectuada pels responsables de l'Ajuntament de Llucmajor honora tota una legislatura.