Veig que, darrerament, alguns polítics mallorquins parlen del «model menorquí» com a exemple per a la Mallorca que surti de les eleccions del maig. Val a dir que no són polítics de totes les tendències, sinó sols dels partits nacionalistes i progressistes. Pel PP, això és inconcebible: Menorca és sinònim de desastre, paràlisi, desgovern i pèrdua del tren de la història. Basta veure els informatius d'IB3 per copsar l'apocalipsi. Jaume Matas, en la presentació dels seus candidats menorquins, va dir a Maó que si guanyen les eleccions trauran el peu del fre. Sí, ho hem entès bé: ens proposa una Menorca desenfrenada. Els candidats d'UM, per la seva banda, tampoc no en parlen, de Menorca. Per ells, Menorca no existeix.
Vostès ja poden suposar que a servidor, menorquí aborigen, les orelles em fan pipip quan sent posar el meu terrosset com a exemple. Però no és per xovinisme que escric això, sinó perquè la utilització del model de creixement menorquí com a referent per a les altres illes ha de ser vist, sobretot, com un exercici de realisme. Quan Biel Barceló, candidat del Bloc per Mallorca, o alguns dirigents del PSOE ens diuen que allò que proposen per a la balear gran és, salvant les distàncies i les diferències, comparable al que s'ha fet a la balear menor, està clar que no ens prometen la lluna, no ens brinden un paradís de somni, irrealitzable i quimèric, sinó un model que, de fet, s'està executant amb èxit just aquí deçà.
Tot això té a veure, sobretot, amb el model de creixement territorial. Si parlam, per exemple, del Pla Territorial de Mallorca, la cosa apareix clara: a Menorca s'ha aprovat un Pla molt més sostenible que el de Mallorca, que possibilita unes taxes de creixement més moderades i que limita l'especulació, sobretot en sòl rústic. A partir d'aquí, la pregunta inevitable és per què a Mallorca no ha estat possible un Pla Territorial semblant o equivalent al menorquí. La resposta? D'una banda, és totalment lògic que d'un pacte entre PP i UM no n'hagi sortit res de comparable. Els pins fan cocos i les alzines fan melons només a la cançó de Xauxa. El pacte del ciment i la grava ha donat, com no podia ser d'altra manera, els fruits per als quals va ser ideat. Però... i durant els anys del Pacte de Progrés? Per què no fou possible aprovar un Pla Territorial mínimament semblant al menorquí? Senzill: el PSOE va oscil·lar, durant tota la legislatura, entre dos pols: o s'escorava cap al desenvolupisme d'UM, o cedia a les reivindicacions proteccionistes de PSM i EU-Els Verds. El final és de tots conegut: UM va bloquejar tant com va poder la solució, i la legislatura es va acabar sense que s'hagués aprovat el Pla Territorial.
Però tot això és el passat, i ara ens interessa el futur. A Menorca, la cosa sembla clara: com que allà no existeix UM, tot és més fàcil. Basta que el PSOE no tregui majoria absoluta perquè l'entesa amb el PSM permeti la continuïtat de l'actual model territorial. Però a Mallorca, quines possibilitats hi ha de redreçar el rumb del creixement urbanístic i caminar cap a un model mínimament equivalent al menorquí? El panorama és obert, però em tem que no estam tan lluny de l'escenari dels darrers dies del Pacte de Progrés. Per part del Bloc per Mallorca, les propostes són clares. Per part d'UM, també -ja hem vist què ha fet aquests darrers quatre anys amb el seu Pla Territorial. Queda per saber què vol i què farà el PSOE. El que està clar, a aquestes altures de la pel·lícula, és que no pot, al mateix temps, fer la puta i la ramoneta.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.