Algunes civilitzacions ja desparegudes han tengut el do de seduir el món occidental. El cas més evident és el dels egipcis, que han generat tota una ciència i una literatura amb una extraordinària difusió. Precisament, ara mateix, TV3 està emetent Egipte, una sèrie molt ben documentada de la BBC que se centra en els descobridors del món egipci com Howard Carter o Jean-François Champolion. Però també els asteques o mexiques han gaudit d'una forta repercussió més enllà dels reduïts àmbits dels historiadors, antropòlegs i filòlegs. En aquest cas ha impactat en l'opinió pública la grandesa de l'Imperi Asteca (1428-1521) i sobretot la seva capital, Tenochtitlan, que Hernán Cortés va descriure com la «més bella ciutat del món, una nova Venècia», així com la brutalitat dels sacrificis humans que realitzaven a gran escala. La religió asteca creia que era necessari nodrir el sol amb «l'aigua preciosa», és a dir la sang humana, de manera que com més creixia el seu imperi més s'incrementaven els sacrificis humans. Sota el regnat del sisè líder dels mexiques, Ahuitzotl, es va «renovar» el gran temple de Tenochtitlan i uns 20.000 presoners de guerra foren executats. Aquests sacrificis humans sovint es realitzaven arrabassant el cor de les víctimes o fent lluitar les víctimes contra les tropes d'elit de l'imperi.
Tanmateix, caldria ponderar aquesta visió bàrbara dels asteques molt aprofitada en la literatura popular, el còmic i algunes pel·lícules. Com ha indicat Charles C. Mann, la cacera de bruixes i la Inquisició provocaven quasi coetàniament la mort de milers de persones a Europa. A més, també en el Vell Continent les penes capitals eren un espectacle sanguinari que atreia multituds formades per persones de tota condició. D'altra banda, la poesia i la filosofia varen aconseguir entre els asteques un refinament extraordinari. Els mexiques varen arribar a defensar que només mitjançant l'art els essers humans podien aproximar-se a la realitat. A més, no podem deixar d'esmentar que la conquesta dirigida per Hernán Cortés va provocar un dels desastres demogràfics més grans de la història. Segons Cook i Borah, dos investigadors de Berkeley, la població de l'Imperi asteca era de 25.000.000 de persones el 1518 i el 1585 només en restaven dos milions escassos.
Tornant a la moderna difusió del món asteca, com en el cas egipci, també hi ajuda molt el ressò que aconsegueixen els moderns descobriments històrics, científics i arqueològics. El passat 31 de març eDiari de Balears, informava que l'antropòloga María Casteñeda, havia demostrat que l'anomenat «mapa de Sigüenza», un còdex pictogràfic, feia part de la política asteca per a reelaborar la història. I és que, en el segle XV, els sacerdots mexiques varen reescriure la història del seu poble i inventaren un passat gloriós que fins i tot els feia guardians de l'ordre còsmic. Per tal que no es pogués posar en dubte aquest passat destruïren els còdexs dels seus enemics i també els que recollien el seu propi passat, més aviat humil i marginal. També resulta interessant constatar que la moderna República de Mèxic, encara que fos, com totes les repúbliques hispanoamericanes, de predomini crioll, va reivindicar part del passat prehispànic. Així, Nova Espanya esdevengué Mèxic i l'escut del nou estat, una àguila sobre un cactus, fa referència a una llegenda asteca. Alguns polítics fins i tot han adoptat nom asteca, com és el cas de Cuathemoc Cárdenas, exgovernador de Mèxic, Districte Federal. Mentrestant, però, milions d'indis nahua, descendents dels asteques, continuaven marginats i discriminats. Actualment, encara parlen la llengua nahua un milió de persones, però en un context de forta fragmentació i d'absorció progressiva per part del castellà. L'estat mexicà hauria de defensar com un tresor la pervivència d'aquest idioma, darrer vestigi d'una cultura excepcional.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.