Passió

Ara bé, tot això és un joc de nins al costat de les fusions d'operadors que s'estan produint en els mercats internacionals del turisme. Després del reagrupement d'empreses, sense caure en cap exageració, ja es pot afirmar que el noranta per cent del turisme de paquet amb destí a les Illes està en mans de dues empreses, depèn únicament de dos centres de decisió. Segons un destacat executiu de la primera empresa turística de Balears, la pressió sobre els preus de contractació es començarà a notar en dos anys. La companyia aèria líder en vols amb destinació a les Balears compra a la seva principal competidora. Segurament podríem continuar amb altres casos similars. En definitiva, concentració dels centres de poder i decisió i pressió sobre els preus. Interessant panorama per el futur.

Contrasta amb aquesta sobre activitat dels mercats la passivitat de la política turística del Govern. L'aposta pel turisme residencial i la creació de grans infraestructures de transport per carretera és clara i esdevé l'única alternativa dels conservadors davant la convulsió del mercat turístic. En canvi, davant el turisme tant de paquet com individual, la resposta és la passivitat, el deixar fer i el foment d'una imatge de festa pròpia dels imperis en decadència. John Belushi donant-li una colzada li etzibà un imperatiu no riguis, Dan Aykroyd li respongué ja passat de rosca: no ric, plor. Parodiant l'actor, podríem afirmar que la frivolitat de la política de promoció exterior està més a prop del plor que de la rialla, i que alguna relliscada era més de matar les penes que de celebrar victòries. A pesar de les festes i saraus, no ens equivoquem, la política del govern durant aquesta legislatura ha estat de submisa passió, no d'apassionament a pesar dels crits, ni una política apassionada.

Celestí Alomar, diputat socialista