TW
0

Ja ho digué Gabriel Cañellas en els anys vuitanta: «Hem d'aconseguir ser la segona residència d'Europa». Aleshores molta de gent s'estirà els cabells. Tanmateix la realitat és implacable i cada cop és més gran el turisme residencial. Però, és aquest fenomen una indústria? Els que estiuegen a les seves residències, juntament amb els convidats que duguin, certament consumeixen en supermercats, restaurants, benzineries, però no creen ni de prop fer-s'hi els llocs de feina i la riquesa que aporten els clients de l'estructura hotelera clàssica. Fan una inversió molt forta en la compravenda (que tal volta recuperin a poc a poc llogant de sotamà al seu país d'origen), però, en tot cas, aquestes despeses van lligades a la destrucció del territori i a l'increment de la construcció.

El turisme residencial difícilment pot mantenir l'estructura productiva de Mallorca. Per contra, contribueix a la massificació i a crear un ambient d'ofegament que acaba per allunyar els segments mitjans de la clientela dels hotels, que es veuen forçats a abaixar preus per omplir. Els residencials són un gran factor de pressió urbanística. Cañellas ja profetitzava la «necessitat» de ser segona residència d'Europa. Però si ens passam de mesura les conseqüències poden ser molt perilloses.