Fer el bufa

Fa temps que admir la feina de la Fura dels Baus per la seva força, audàcia i acurada investigació d'un nou llenguatge teatral. Amb espectacles que m'han agradat més que altres, he assistit sempre que he pogut a les seves actuacions a Mallorca o a fora, si s'ha donat l'avinentesa. Dissortadament, no vaig poder veure ni la retransmissió televisiva de la inauguració deMundial de Ciclisme, que coincidí amb l'estrena d'aquest velòdrom que ens ha costat una pasta. La quantitat total encara no la sabem. Contractar una companyia com la Fura per a desenvolupar un espectacle ad hoc no deu ser barat però es justifica pel reconeixement internacional del grup i la transcendència mediàtica que aporta a l'esdeveniment. A jutjar per l'espai que li dedicà la premsa espanyola i l'estrangera que he pogut consultar, les nostres institucions pagaren per fer ebufa davant els convidats a l'estadi i els votants insulars que en tengueren notícia per televisió o pels diaris. Ni una referència més. De fet, gairebé només la premsa britànica es fa ressò no ja de l'espectacle inaugural sinó del mateix mundial amb referències a les medalles que els seus compatriotes guanyaren. Dels gran diaris espanyols, només La Vanguardia parla del campionat... El que tengué autèntica repercussió i omplí les planes d'esports de tots els diaris va ser la notícia de les addiccions perilloses de Maradona. Ara que en els mercats emissors ja ens coneixen per la corrupció del poder relacionat amb l'urbanisme molt més que per ser els inventors de la Targeta Verda, era el moment d'una espectacular operació policíaca, tipus Andratx, relacionada amb la cocaïna...