La manifestació

Bé, sigui com sigui, el nombre de manifestants va ser impressionant. A una illa tan poc propensa a exterioritzar la pròpia manera de pensar com és la nostra, resulta altament aclaridor que tota aquesta gernació s'atraveixi a sortir al carrer per dir prou a l'actual política urbanística.

I a Jaume Matas no se li ocorre res més a dir que l'únic que es pretenia era canviar les cadires. L'afirmació de Matas és una mitja veritat. Evidentment la gran majoria dels manifestants estarien encantats amb un canvi de cadires, però no amb un canvi de cadires perquè sí, per seguir fent exactament el mateix. El que volen és que el Govern de les Illes Balears estigui en mans d'una gent que estimi de bon de veres la nostra illa, que valori el seu paisatge, la seva gent, la seva cultura,... i no per uns polítics que només li cerquen les mamelles per veure si la poden munyir un poc més.

No crec que digui cap mentida si afirm que una de les raons de ser del Partit Popular és aconseguir un creixement econòmic continuat. El problema és que per assolir aquest objectiu no els importa fer malbé tota una sèrie de valors que per a ells tal vegada no tenguin importància, però que són fonamentals per a molts de ciutadans. Els doblers no ho són tot en aquesta vida. Són necessaris per viure, però no ho són tot. I, fins i tot si ho fossin tot, que no ho són, no es poden fer tots durant la mateixa generació ni poden recaure en unes poques mans, cal deixar qualque cosa per als que ens vendran darrere i que ens en puguem beneficiar tots. I això sembla que no ho saben els actuals inquilins del Consolat de Mar i de molts ajuntaments de Mallorca. O no ho saben o els és igual: visquem avui i ja veurem demà! És per això i no per una altra cosa que els manifestants volen un canvi de cadiretes, per veure si qualcú amb més sensibilitat pel nostre territori, la nostra cultura, la nostra llengua i, en definitiva, la nostra gent pren les regnes d'aquest país.

Faria bé en Jaume Matas d'escoltar, anc que només sigui un poquet, el clam que li han enflocat aquests 50.000 ciutadans. Darrerament el seu partit també s'ha tirat al carrer. O bé directament, o bé a través dels seus succedanis, cada dos per tres organitzen manifestacions. Si fa poc a Palma només reuniren entre 3.000 i 5.000 persones, segons les distintes fonts, en defensa de la seva posició en la lluita antiterrorista i ja es pensaven haver tocat amb un dit en el cel, no cal que escoltin els qui han estat capaços de treure al carrer més de deu vegades aquesta xifra? No veuen que hi ha molta més gent en contra de la seva política urbanística que en contra de la política antiterrorista de Zapatero? Que en prenguin nota.

Jaume Lladó, professor