Iraq i el Partit Popular

Quatre anys després de la invasió armada de l'Iraq, aquest país continua sotmès a un procés de destrucció per al qual ja s'han exhaurit totes les justificacions que, normalment amb una base de mentides, havien enarborat els partidaris de la guerra. Els 50.000 manifestants que dissabte passat protestaren a Madrid contra aquella invasió i el posterior desenvolupament de la guerra, exigien que el trio de les Açores demanàs perdó al món per les morts causades a l'Iraq. D'altra banda, Luis Moreno Ocampo, fiscal general del Tribunal Penal Internacional de la Haia, apunta la possibilitat que Tony Blair i George Bush puguin ser jutjats per aquest tribunal, cosa que des d'altres instàncies s'ha demanat també per a José María Aznar. El que, en qualsevol cas, contravé tota idea d'humanitarisme és l'actitud manifestada entorn d'aquestes accions criminals per un representant molt significat del Partit Popular, Gustavo de Arístegui, portaveu del PP a la Comissió d'Exteriors del Congrés, que manifesta no entendre les protestes contra la guerra, ja que la gerra és un assumpte «ranci». I per què ho és?, té dret a preguntar-se el ciutadà. Gustavo de Arístegui té la resposta: perquè la guerra «acabà l'abril del 2003». Si fos una broma, seria d'un mal gust intolerable, hi ha massa morts i massa destrucció per parlar de pau. Tractant-se de l'argumentació d'un judici, no podríem cedir a la temptació de considerar-la una sortida de to del seu autor, ja que és el mateix que, fa dues setmanes, encara defensava la possibilitat que, a l'inici de la guerra contra Iraq, pogués haver-hi, en aquest país, armes de destrucció massiva. També és el mateix que, a la vista dels resultats de la invasió, assegura, com a fet que excel·leix enfront de tota la resta, que el món és millor sense «un monstre com Saddam Hussein», asseveració que podria implicar en certa forma el reconeixement de les bondats de la pena de mort. Tractant-se de qui es tracta, no pot ser considerat abusiu ubicar la seva opinió no molt lluny de la versió oficial del PP sobre la tragèdia d'Iraq. No havent-hi hagut fins ara cap gest d'admissió d'error, d'assumpció de responsabilitats -ni que sigui demanar perdó- per les mentides d'Aznar al Parlament, és ben legítim deduir que l'actitud del PP és la mateixa de fa cinc anys: la d'un partit disposat a mentir per justificar la fallida humana a l'Iraq.