Hotels als núvols

L'any 1997 el Parlament de les Illes Balears, utilitzant aquesta perversa via coneguda com la Llei d'Acompanyament dels Pressuposts, va aprovar un precepte que venia a exonerar de la necessitat d'obtenció de la llicència municipal d'obertura els establiments turístics. Exoneració que es donava sempre que es donassin les següents circumstàncies: que l'establiment estigués obert l'any 1997, que tengués la preceptiva autorització turística i que dugués més de 5 anys en funcionament. Com és ben sabut, quan qualsevol persona pública o privada vol posar en marxa un negoci o servei -el que s'ha vengut denominant una activitat molesta, insalubre, nociva o perillosa- un dels requisits jurídics que ha de menester és obtenir la llicència municipal d'obertura. Aquesta llicència teòricament controla l'afecció al medi que provocarà l'activitat, tot procurant reduir o minvar els efectes perjudicials que se puguin produir (renous, fums...), i tot procurant garantir la seguretat de les persones que utilitzin el negoci o servei. D'acord amb aquestes pretensions que podríem qualificar de positives és lògic que la normativa exigeixi aquest títol administratiu, aquest control, a tota activitat. A més, no podem perdre de vista que no comptar amb aquesta llicència d'obertura situa les activitats en una situació molt perillosa perquè l'ajuntament té la potestat d'ordenar la seva paralització de forma molt ràpida i fulminant. Precisament és aquest fet de la possible paralització i clausura de l'establiment el que degué provocar l'aprovació del precepte legal comentat que permetia, bàsicament als hotels, defugir aquesta amenaça de tancament. Bé, un privilegi lògicament criticable però que s'havia aprovat i, per tant, era plenament aplicable. Passa però, que recentment el mateix Parlament Balear ha aprovat la Llei 16/2006 de Règim jurídic de les llicències integrades d'activitat de les Illes Balears, Llei que expressament declara derogat el precepte que exonerava de la llicència d'obertura els establiments turístics. És a dir, que en aquest moment no està massa clar si els hotels n'estan o no exonerats i, en conseqüència, no està molt clar si davant un hotel sense llicència d'obertura l'ajuntament corresponent pot ordenar la seva clausura. Com podem comprendre, aquesta no és una qüestió menor a un país turístic com les Illes Balears. I des d'una interpretació política no deixa de sorprendre que qui hagi generat aquest desgavell sigui el partit que sobre el paper compta amb el suport i la complicitat dels empresaris turístics. Allò lògic és que la nova llei de 2006 hagués aclarit la situació, és a dir, hagués definit si a partir de la seva vigència l'exoneració ja no tenia cap efecte, o si només tenia efecte que aquells establiments que haguessin obtingut un acte administratiu de reconeixement de l'exoneració. El problema és que la indefinició legal provoca que una part de la indústria d'aquest país quedi en l'aire, estigui en un estat de gravitació més propi dels núvols que de blocs edificats que acullen visitants. Probablement el més lògic hagués estat establir un règim transitori per adequar l'exoneració amb l'exigibilitat, tanmateix això no s'ha fet i, en conseqüència, s'ha llançat una pedra que ningú pot calibrar amb exactitud quins efectes tendrà. Segurament se'ns dirà que no té efectes i que es manté l'exoneració, però si això era així quina lògica té haver previst la derogació expressa? Si s'ha derogat és perquè es volia generar algun efecte i és aquesta pretensió el que deixa o hauria de deixar glaçat a més d'un. Aquesta, al final, no és més que una mostra de com se poden complicar les coses innecessàriament, si és que no hi havia voluntat de complicar-les, escenari que tendrà molt mal d'explicar el teòric amic Matas.