Ferran Aguiló07/03/07 0:00
TW
0

Mentre ens mostren el camí de la crispació i de l'enfrontament i atien la sed de venjança i la irracional visceralitat no ens queda ni temps ni espai per parlar de com el judici de l'11M, conduït per un jutge que la dreta imposà per damunt de l'escalafó i de les bones formes, deixa clar que el govern Aznar ens mentí. Tampoc no hi ha perspectiva per debatre quines mesures penitenciàries prengueren ni si jamai se'ls qüestionà el vergonyós joc d'ara aprop els presos etarres a Euskadi perquè em convé, ara els alluny perquè em va bé. Bramulen per fer fora el debat sobre la llei i el seu compliment. Com en les societats més primitives afuen la població al carrer per demanar revenja, per satisfer la més baixa passió detalió. Ho veim en els països on la pena de mort és esquer per a les masses que s'acosten a l'espectacle a la recerca de respostes primàries que els allunyin els dubtes i la responsabilitat que tot individu té amb la societat. Pengen un assassí i, com la dita castellana, «muerto el perro, se acabó la rabia». He vist celebrar la mort d'un condemnat en plaça pública talment una catarsi col·lectiva amb el mateix procés de conducció de masses que ePP envia la gent al carrer per sentir-se forts davant la por de saber-se dèbils.

l l l
Són els mateixos que aplaudien en eCongrés l'inici d'una guerra que ha provocat morts a balquena, destrucció i misèria per a generacions i odi que congria en multitud de societats disposades a no apagar la metxa que ells tan alegrement ajudaren a encendre. Mentre ens volen conduir a l'enfrontament civi, no ens detindrem a comptar les víctimes d'aquesta barbàrie. Mentre ens confonen amb la legítima ràbia de saber que els etarres no es penedeixen del dolor produït, no ens hem de fixar en els jutipiris legals que ells feren per mantenir-se al poder, a Madrid, o que segueixen fent aquí amb l'ús pervers dels cabals públics a la recerca del vot confús. La grandària de les banderes que onegen ens dificulten la vista a les concessions de sucosos beneficis als amics a Son Espases, a Felanitx, a Calvià, a Andratx...

l l l
I, mentre ells menteixen deliberadament, els imbècils calen foc a seus socialistes, criden al cop d'estat, posen bombes a la porta de sindicats... Només ens faltava l'església catòlica que, per boca del bisbe Cañizares, beneeixi la turba contra un govern que, segons ell, protegeix la vida d'un assassí mentre facilita la mort a una malalta terminal. Com tot, aquest ignominiós passatge de la nostra història passarà i aquells que ara es manifesten al costat de falangistes de la vella escola i de franquistes alliberats de la mala consciència de ser-ho tornaran a omplir-se la boca de pau i de concòrdia. La seva pau i la seva concòrdia que, com ens demostren a diari, només funciona si ells comanden i els altres estam callats. L'alternança, per ells, només és un accident a superar el més aviat possible i, per aquest objectiu, tot s'hi val.